Va bé repassar les contradiccions de tant en tant per mantenir-les a ratlla. Ens fan adonar que sovint el més fàcil individualment és la solució més curtterminista i nociva socialment. Toca reprogramar el trajecte i el destí

Les nostres contradiccions comencen dins el cabàs de la compra. Ens solidaritzem amb la pagesia, però no estem disposats a pagar les pomes per més de mig euro. Critiquem els polítics per no fer res contra la crisi climàtica, i agafem quatre llesques de formatge envasades en plàstic. Volem que hi hagi comerç als carrers dels nostres pobles, però comprem el pa a la gasolinera i les malles a Amazon. El vi, sempre de La Rioja. El kiwi, neozelandès. Les nostres contradiccions, és clar, van molt més enllà del supermercat. Ens treuen la son els nens que Israel assassina a Gaza, però no hem mogut el cul per anar ni a una trista manifestació. Patim per la sequera i reguem el jardí d’amagat. Critiquem l’escola dels fills però no ens han vist mai el pèl a l’AFA. Lamentem l’incivisme dels que no reciclen, però fem la vista grossa quan el nostre gos es pixa cada dia a les façanes dels veïns. Si fem tot això, perquè som imperfectes o ignorants, o perquè som incapaços d’introduir petits canvis en la nostra rutina; si fem veure que muntar una escapada amb avió a Roma no compta com a contaminar perquè són només tres dies i ho fa tothom; si manipulem les nostres preocupacions segons com va el dia, com podem arribar a imaginar-nos que serem capaços de canviar-ho tot? És a dir, si ens autoenganyem amb les minúcies del dia a dia, com podem pensar que farem sostenible la pagesia, que mitigarem el canvi climàtic, que ens autoabastirem, que viurem fent xarxa en petites comunitats km 0? Em pregunto com es poden obrir camí les petites o grans revolucions en un món que està saturat pel capitalisme, regulat pels estats i habitat pels petits soldadets del sistema que som tots nosaltres. On són les esquerdes, com es poden traçar els plans de fuga. No es pot sortir de la roda com qui deixa un vici qualsevol. Necessitem saber que hi ha pla B. És esperançador que, malgrat que sembli una utopia, hi hagi qui té la força d’un tsunami (sí, un tsunami democràtic) per fer la revolta pagesa, promoure els moviments ecologistes, defensar el comerç local o muntar cooperatives d’habitatge. Són lluites molt diferents en tots els sentits, però tenen el mèrit compartit de ser batalles incertes i a contra-corrent però que, en canvi, defensen un món viable i sostenible. És més fàcil deixar-se endur pendent avall però també és un acte suïcida. Va bé repassar les contradiccions de tant en tant per mantenir-les a ratlla. Ens fan adonar que sovint el més fàcil individualment és la solució més curtterminista i nociva socialment. Toca reprogramar el trajecte i el destí. Parafrasejant Joan Fuster, fem de les nostres contradiccions les nostres esperances.

Va bé repassar les contradiccions de tant en tant per mantenir-les a ratlla. Ens fan adonar que sovint el més fàcil individualment és la solució més curtterminista i nociva socialment. Toca reprogramar el trajecte i el destí

Recalculant la ruta