Les pedres Stolpersteine, que en alemany vol dir pedres que fan ensopegar, volen fer-nos recordar un passat obscur per evitar reproduir els mateixos errors en el futur

La vigatana Ramona Tona recordava la setmana passada en aquestes pàgines del diari com el seu pare va ser assassinat el 8 de novembre de 1941 al camp de concentració de Gusen (Àustria). La família, amb tres fills i sense el progenitor, va haver de tirar endavant amb dificultats i en un entorn marcat per una dictadura que assenyalava l’entorn de les víctimes del bàndol republicà. Felicià Tona Bassas (Vic, 1903 - Gusen, 1941) és una de les prop d’onze milions de víctimes del nazisme, un dels episodis més negres de la història de l’Europa contemporània. Des de dimarts, una llamborda situada a l’estació de trens de Vic recorda Felicià i la resta de la desena de vigatans que van ser víctimes de l’horror en els camps de concentració nazis. La ubicació a l’estació de trens vol donar un simbolisme especial a un espai que va veure com havien d’enfilar el camí de l’exili milers de persones al final de la Guerra Civil espanyola per evitar ser víctimes de la repressió i la venjança. Les ferides de qualsevol guerra triguen generacions a cicatritzar-se. Les pedres Stolpersteine, que en alemany vol dir pedres que fan ensopegar, volen fer-nos recordar un passat obscur per evitar reproduir els mateixos errors en el futur. Són pedres fetes a mà i úniques amb el nom de les persones a qui es vol recordar i que obliguen a qui les vol llegir a inclinar-se davant d’elles, com un gest de reconeixement a les víctimes. La col·locació de les llambordes a Vic, que se sumen a les 400 que ja s’han instal·lat a tot Catalunya i les 75.000 en el conjunt d’Europa, coincideix en plena guerra a Ucraïna, l’ofensiva militar de major envergadura al continent des de la Segona Guerra Mundial. Quan encara no hi ha un balanç del nombre de víctimes directes del conflicte –les xifres de morts formen part de l’estratègia militar– i en l’horitzó encara no es veu la fi de la guerra, l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, calcula que des del 24 de febrer, quan les tropes russes van iniciar l’atac, ja hi ha més de quatre milions de persones que han hagut de marxar d’Ucraïna i que la xifra de persones desplaçades a dins del país superaria els dos milions. La història ens demostra un cop més la barbàrie de la guerra i com de difícil és no ensopegar de nou amb els mateixos errors.

Les pedres Stolpersteine, que en alemany vol dir pedres que fan ensopegar, volen fer-nos recordar un passat obscur per evitar reproduir els mateixos errors en el futur

Record a les víctimes del nazisme i la guerra a Ucraïna