‘La Trinca’ va revolucionar una cançó catalana trista i censurada durant el franquisme, amb lletres enginyoses i divertides que ningú ha pogut oblidar tot i els anys que han passat

Josep Maria Mainat, molest pel programa “Eufòria” que considerava un plagi d’OT, explicava el seu enuig deixant clar que si fossin anglesos hauria estat investit com a Sir Mainat i Sir Cruz, tot explicant l’èxit del format que havien creat i exportat a molts països arreu del món i que consideraven que els havien copiat.

En aquell moment potser no van semblar les paraules més adequades, però el temps posa les coses al seu lloc i la història jutja a cadascú, sobretot després que el Toni Cruz ens hagi deixat aquest estiu als 78 anys víctima d’un tumor.

Es posar les coses en perspectiva i tenir clar que Mainat tenia raó i probablement, avui estaríem parlant de l’enyorança cap a Sir Toni Cruz.

Sense cap mena de dubte, ‘La Trinca’ va revolucionar una cançó catalana trista i censurada durant el franquisme, amb lletres enginyoses i divertides que ningú ha pogut oblidar tot i els anys que han passat.

Tant és així que som molts els que, possiblement coneixíem algunes cançons perquè ens les posaven els nostres pares, sobretot amb les cintes de casset que sonaven al cotxe, en desplaçaments que com a nens i nenes se’ns feien terriblement llargs, però que també vam poder viure gràcies al programa ‘Buscant la Trinca’ entre el 2009 i el 2010, on una nova generació va poder viure de primer mà els èxits d’aquell grup dels nostres pares en un programa que va ser líder d’audiències.

Per si això fos poc, Toni Cruz i el seu inseparable Josep Maria Mainat també van ser pioners a la televisió, primer amb grans programes d’èxit a TV3 com el No Passa Res i després sent ells mateixos els productors de formats d’entreteniment televisiu i talents shows que van revolucionar la pantalla.

Pel record de cadascú quedaran els èxits d’Operación Triunfo, Crónicas Marcianas, La Parodia Nacional o Mira Quién Baila, programes d’un gran èxit que diferents generacions recorden amb gran estima i que ha creat moments o cançons que van molt més enllà del propi programa i que formen part de les nostres vides amb menor o major mesura.

És possiblement aquest enorme èxit que van aconseguir amb la productora Gestmusic el que els va catapultar, portant formats televisius a molts països que encara avui formen part de la programació de vàries cadenes arreu i convertint els formats de Cruz i Mainat en una forma d’entendre la televisió completament diferent.

Possiblement per aquest èxit, va costar d’entendre que en la gala final del Tu Cara Me Suena es fessin tant poques referències a la figura d’un dels pares d’aquest format televisiu, de qui va canviar totalment el panorama i la forma de fer de la petita pantalla, igual com abans ho havien fet amb les cançons i els shows.

Costa saber quan una persona transcendeix més enllà d’ell mateix, però no hi ha festa major de poble que no acabi amb la cançó “Passi-ho bé”, el que ja explica fins a quin punt La Trinca ha estat un d’aquells referents de l’humor i l’entreteniment que van crear un segell propi que ha perdurat durant generacions.

És per això que tot i el dolor d’haver perdut al “guapo de la Trinca”, el llegat que el Toni Cruz, juntament amb els seus companys i amics Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual ha deixat a generacions i generacions va molt més enllà i es mantindrà perfectament viu en el dia a dia d’una Catalunya que necessita aquest humor i bons moments que ells ens regalaven.

Descansa en pau Toni, i gràcies.