“Em sabries dir què va ser l’Holocaust?” La pregunta la va fer el reporter Guillem Estadella, del programa Els teloners […]

“Em sabries dir què va ser l’Holocaust?” La pregunta la va fer el reporter Guillem Estadella, del programa Els teloners de RAC1, a un grup de joves universitaris que va trobar al carrer. Per un moment vaig témer el pitjor, però de seguida vaig pensar que era pràcticament impossible que no ho sabessin. Una cosa és demanar qui va ser Enric Prat de la Riba i una altra preguntar per un genocidi que va eliminar sis milions de persones. “Em sona que és alguna cosa de Harry Potter, no?”, va contestar el jove. Reconec que la resposta va superar totes les expectatives. Fins i tot, Estadella i la resta de presentadors del programa van quedar descol·locats davant de tanta ignorància. Uns dies després es va repetir un cas semblant a TV3. En aquest cas van demanar també a joves si sabien qui era Franco. La resposta es va fer viral: “El noi aquell de la Guerra Civil”. Podem dir que s’hi va acostar més que el del Harry Potter, però, tot i això, és preocupant l’absoluta desconeixença de fets cabdals de la història. De la nostra història. No m’estranya que llavors les enquestes diguin que quatre de cada deu joves no veurien malament una dictadura a Catalunya. No sé ben bé de qui és culpa tot plegat, però el que sí que queda clar és que ens ha de fer perdre la son, perquè el que ara fa mig riure acabarà fent mal de veritat. Darrerament, cada dia ens llevem amb la notícia que algun personatge ha fet proclames o enaltiments del nazisme. Sense anar més lluny, aquesta setmana ha estat el raper nord-americà Keny West qui ha intentat vendre samarretes a la seva pàgina web amb l’esvàstica. No sé per què, però m’hi jugo un peix que si li fas dir quatre dades del nazisme es quedaria mut. Dies enrere va ser el totpoderós Elon Musk qui, per molt que després s’hagi volgut maquillar, va fer una clara salutació feixista en un acte polític i es va quedar ben ample. O el seu company de jocs, el president Donald Trump, qui ja directament parla de fer una neteja ètnica encoberta a la Franja de Gaza mitjançant la construcció de ressorts de luxe. La banalització al poder, en podríem dir. Tres quarts del mateix passa en el cas del franquisme. La majoria de joves que criden proclames a favor de Franco no en tenen ni idea ni de qui era ni de què va fer, però els sembla la mar de provocador fer-ho. Potser sí que tot això és fruit del descontentament social que existeix arreu del planeta. És clar que els que han governat fins ara ho han fet de pena, i ara tenen principalment el jovent rebel·lant-se per la situació que se’ls ha deixat: feines precàries, sense habitatge i sense ni un euro a la butxaca. Però hi ha una cosa a què no podem renunciar: ser coneixedors de la nostra història. De la història de tots. I això passa per l’educació. I no parlo només de l’educació de l’escola o de l’institut –sempre s’ho carreguen els mestres–, parlo també de la de casa. Desconèixer la història ens condemna a tornar a cometre els mateixos errors, que és el punt on ens trobem ara. Quan era adolescent em vaig obsessionar amb la pel·lícula Que bonic és viure, de Frank Capra, protagonitzada per James Stewart. Per a qui encara no ho sàpiga, l’argument gira entorn d’un entranyable àngel de la guarda que mostra a un home que es vol suïcidar, George Bailey, com hauria estat la vida dels que l’envolten si ell no hagués existit. I què hauria passat? Doncs que el dolent de la pel·lícula, el senyor Potter, un malvat especulador, hauria posseït tota la ciutat de Bedford Falls, convertint-se en el culpable de la terrible situació de tots els habitants i amics del protagonista. Aquests dies, malgrat que no és Nadal, no paro de pensar en aquesta pel·lícula, perquè tinc la sensació de viure-la. El senyor Potter podria ben ser el senyor Trump, o el senyor Musk, o la senyora ignorància. I Bedford Falls, el nostre món. La primera manera que se m’acut per combatre-ho i tornar a recuperar Bedford Falls és amb l’educació. La segona, ja més desesperada, és encomanar-nos a George Baily perquè ens vingui a rescatar.

“Em sabries dir què va ser l’Holocaust?” La pregunta la va fer el reporter Guillem Estadella, del programa Els teloners […]

Recuperem Bedford Falls