Fa uns anys havia estat una claveguera a cel obert i ara el volen convertir en un bosc natural. Crec, com deia el filòsof, que la virtut està en el punt mitjà

En aquest país estem habituats a passar d’un extrem a l’altre, ens passem anys reivindicant una determinada actuació, la rehabilitació o nova construcció d’una instal·lació esportiva, sanitària, educativa, etc., a la realització d’una obra en moltes ocasions sobredimensionada que genera unes despeses de manteniment insuportables per a l’economia de l’administració. Un petit tomb per Vic o pobles de la comarca ens permet veure pavellons esportius, teatres municipals, piscines públiques, etc., on hi cap tot el poble. Ara resulta que ens ha arribat la moda de l’ecologia, un respecte pel medi ambient absolutament necessari ha esdevingut barrera pel desenvolupament d’altres actuacions que també són igual de respectables i necessiten igual preservació. Parlo de la renaturalització del riu Mèder que ara està promovent l’Ajuntament de Vic. Els que tenim uns anys sabem perfectament que el riu Mèder, al seu pas pel nucli urbà de Vic, havia estat una claveguera a cel obert. Aquest és un extrem que hem d’evitar. Ara, des de l’altre extrem, ens diuen que el riu i el seu entorn han d’esdevenir un bosc natural. Crec sincerament que, com deia el filòsof, “la virtut està en el punt mitjà”. El consistori vigatà, com tots els altres, hauria de tenir una visió global de ciutat. Això vol dir que hi ha diferents interessos i objectius que s’han d’atendre. Per aconseguir-ho s’ha d’establir un criteri clar. Aquest serà el que ens marcarà allò que és bo, tot el que ens acosta a l’objectiu, i allò que és dolent, tot el que ens aparta de l’objectiu. Personalment, crec que el criteri principal que ha de marcar tota acció municipal és el de generar comunitat, és a dir, que el màxim nombre de persones que viu, en aquest cas a Vic, se senti partícip d’un projecte compartit que és la ciutat. Per assolir aquest objectiu hi ha moltes eines que s’han d’utilitzar. En l’àmbit urbanístic, la principal és que les actuacions que es portin a terme generin espais urbans. Un espai urbà és un espai que genera relacions humanes. En el cas de Vic, l’espai urbà per antonomàsia seria la plaça Major. Pel que respecta al riu passa el mateix. Convertir l’entorn del riu en un espai totalment natural, en un bosc, no és crear un espai urbà segons el criteri que jo defenso. Aquesta actuació segurament és el cent per cent positiva des del punt de vista del respecte ecològic, però, com deia, el consistori ha de tenir presents altres àmbits, per exemple, per citar-ne un, el turístic. Vic s’ha venut sempre, amb molta moderació no fos cas que ens envaís gent estranya, com una ciutat turística. Tenim un patrimoni cultural, urbanístic, comercial, gastronòmic, etc., que molt poques ciutats poden oferir. Crec que a més del criteri ecològic, a l’hora de decidir com s’actua a l’entorn del riu, altres criteris com mostrar un entorn atractiu des del punt de vista del turista i el ciutadà també ha de sumar, i convertir-lo en un bosc no ajuda. No defenso que hàgim de pavimentar tot l’entorn del riu i fer-hi un passeig. Crec que un entorn amb l’herba cuidada, amb la llera neta, amb el mur de la rambla del Bisbat rehabilitat (hi ha zones que està a punt de caure), amb el pont romànic net d’herbes i rehabilitat (sobretot la part del carrer Soledat), l’entorn del pont net (que es pugui veure tota la resclosa), treure arbres i herbes que tapen el pont, una il·luminació correcta i alguna cosa més (continuar amb la més que positiva rehabilitació de les adoberies), faria que trobéssim aquest “punt mitjà” on hi ha la virtut, un punt que doni resposta a les necessitats globals de la ciutat, que ressalti l’atractiu turístic de l’entorn del riu, en definitiva que aquest esdevingui un espai urbà generador de relacions humanes que són la base de tota comunitat. Poder caminar, passejar el gos, parlar amb la gent, jugar la canalla, i tot això respectant uns estàndards ecològics que segur que ajuden a potenciar aquests altres àmbits. No oblidem que la ciutat no la fa una bona planificació urbanística. Podem tenir ciutat en un camp de refugiats sense cap mena de planificació, la fa la gent. Una ciutat existeix quan la gent que hi viu sent que en forma part i l’urbanisme és una eina important per aconseguir-ho, però només una eina, mai una finalitat. Un entorn del riu Mèder que sigui un espai urbà generador de relacions humanes és, crec jo, el que dona resposta a les necessitats globals de la ciutat, crea comunitat.

Fa uns anys havia estat una claveguera a cel obert i ara el volen convertir en un bosc natural. Crec, com deia el filòsof, que la virtut està en el punt mitjà

Renaturalització del riu Mèder