Renéixer
Una mania? Si m’haguessin fet aquesta pregunta de la Contraportada dels dilluns d’EL 9 NOU fa uns anys, hauria respost: no llençar mai els diaris i guardar-los sota el llit. Era la meva petita hemeroteca i, abans del boom d’internet i la digitalització, l’única opció que tenia per rellegir articles que m’havien interessat.
Per seguir el fil del que vaig escriure la setmana passada sobre esqueles curioses, he recuperat un text de Màrius Carol. Hi explica el cas d’un director de diari que presumia de no rectificar mai informacions errònies, amb l’argument que això demostrava que mai no s’equivocaven. Un dia, però, al diari s’hi va publicar l’esquela d’un empresari que encara era viu. Havia estat la revenja d’un dels seus treballadors. L’empresari, indignat, es va presentar al despatx del director per exigir una rectificació. Aquest s’hi va negar, defensant que rectificar podria posar en dubte la credibilitat del mitjà. Tot i així, es va comprometre a trobar-hi una solució. L’endemà, el nom de l’empresari va aparèixer al llistat dels naixements. D’aquesta manera, ningú no podia negar que continuava viu.
L’anècdota em serveix per a l’endemà de la Diada. El procés, com a tal, ja es va donar per liquidat el 2017, però cada Onze de Setembre, escoltant els discursos d’aquells mateixos que el van matar i enterrar, sembla que acabi de néixer. Obviant –igual que aquell director amb l’empresari– que un dia el van donar per mort.