Requisit, parlar català
Ja sabem que l’estiu és propici per allargar notícies com un xiclet. En l’àmbit periodístic parlem de les serps d’estiu, o sigui, aquelles informacions que tenen més punts de publicar-se en aquesta època de l’any perquè els fets noticiosos també fan vacances. Enguany, una de les notícies premiades amb aquest honor va ser la negativa d’un treballador d’una gelateria de Barcelona a servir un client en català. Un fet que no és notícia, perquè es repeteix diàriament, va aconseguir tenir repercussió mediàtica per l’ús partidista que se’n va fer. Tampoc és gaire innovador que els partits s’aprofitin de notícies com aquesta per escombrar cap a casa.
En canvi, va passar totalment desapercebuda una història a Instagram que va penjar un forn de pa de la Garrotxa que buscava “dependent/a”. A part de demanar el currículum i garantir “incorporació immediata” hi va afegir un sol requisit: “Parlar CATALÀ”. Així, en majúscules. Això sí que és poc habitual i es mereixeria ser notícia. Fins i tot és més notícia que el cas de la gelateria per nou, inèdit i rar. I més si tenim en compte que es tracta d’un forn de pa situat en un lloc molt turístic i que rep clients de moltes procedències.
És trist que sigui notícia que el requisit que posa un comerç a Catalunya sigui que els seus treballadors que ofereixen servei de cara als clients dominin l’idioma propi del país. És trist perquè el que és una excepció hauria de ser la norma. Hauria de ser obligatori. Tots els treballadors del país que han d’estar de cara al públic han d’entendre i parlar el català. I punt. No cal ni explicacions ni encara menys justificacions. Tan senzill com donar per descomptat que tothom domina l’espanyol. Els polítics que tenen clar quina és la llengua pròpia del país no haurien de caure al joc de l’espanyolisme i fer-ne partidisme. Senzillament, han de fer efectiva aquesta norma i ignorar els ignorants.
Tampoc és tan difícil. Hi ha un altre forn de pa, en aquest cas a Barcelona i situat també en una zona turística, en què totes les treballadores t’entenen i t’atenen en català, malgrat que moltes no són catalanoparlants. I és un local amb èxit de vendes.
Ah, i aprofitant que parlem de forns de pa us faig un parell de recomanacions. Heu tastat mai el tortell, la coca de llardons o els panets bessons de Can Carbasseres, a Olot? I què me’n dieu dels croissanets, el pa de pagès, les ensaïmades o la coca de sucre amb pinyons del Forn Mistral de Barcelona?