Si la nova alcaldessa és Maria Soldevila oferirà el perfil independent en un govern tècnic i si ho és Chantal Pérez aixecarà la bandera dels drets socials

Comença el nou govern alternatiu de Ripoll i els sis regidors d’Aliança Catalana se’n van a l’oposició. Si això arribés a fer-se realitat, llavors seria el començament del segon dels tres escenaris factibles a Ripoll, després de la qüestió de confiança. Ara bé, ni de bon tros no n’hi haurà prou amb la determinació de guanyar la moció de censura.

Al cap i a la fi, per a Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi no és suficient amb tenir bon èxit en la moció de censura per encarar el nou futur de Ripoll. A partir d’aleshores, tenen un camí costerut per fer un tomb a Ripoll. Tres factors són claus. Primer, unitat envers el poble de Ripoll. Segon, polítiques públiques amb impacte social. Tercer, discurs de cohesió social per rebaixar la polarització política. Anem a pams per fer l’anàlisi a fons, explicant-ho en tres blocs i nou factors estratègics.

El primer bloc consisteix a construir, sense estridències ni picabaralles, una forta imatge d’unitat forjada a foc i a ferro envers el poble de Ripoll.

Primer element: qui serà la regidora que esdevindrà la nova alcaldessa de Ripoll? No és fàcil posar-se d’acord sobre el lideratge, perquè qui sigui la flamant alcaldessa sortirà amb avantatge a les eleccions municipals del 2027. Per tant, hi ha molt en joc. Si la nova alcaldessa de Ripoll és Maria Soldevila oferirà el perfil d’independent en un govern tècnic, i si ho és Chantal Pérez aixecarà la bandera dels drets socials. Allò cabdal és que cap regidor que doni suport a la moció de censura pot dedicar-se a qüestionar el lideratge de qui sigui la nova alcaldessa de Ripoll.

Maria Soldevila vol transmetre l’estil d’una persona despolititzada que pot aixoplugar la resta de partits en un govern de concentració. En aquest sentit, està desplegant l’expressió d’una persona tècnica i alhora es presenta com a independent dins Junts. Té l’entrebanc de qualsevol regidor: no farà gestió tècnica sinó acció política. Per tant, l’actuació institucional pot aixecar suspicàcies en els seus socis.

Chantal Pérez vol comunicar la representació d’una regidora que brega només per Ripoll i que, a hores d’ara, defuig d’anar-se’n a la política catalana. En aquesta línia, està manifestant la semblança d’una persona que vol la convivència i alhora fa costat al desenvolupament dels drets socials. Té l’handicap que ja ha hagut de fer cas a Oriol Junqueras a l’hora de prendre decisions sobre Ripoll.

Segon element: quins partits formaran part del govern municipal ripollès i quines regidories tindrà cadascú? Per fer un govern alternatiu de debò és gairebé condició indispensable aplegar almenys quatre dels cinc partits i millor tots cinc, perquè és la forma de construir de debò la unitat. Després és imperiós que cada partit se senti força motivat en les regidories que capitanejarà. Això s’aconseguirà si tenen converses llargues i fluides que condueixin a un gran consens.

Tercer element: el refús a Orriols ha estat l’aglutinant entre 2023 i 2025 per acabar presentant la moció de censura, però no pot ser l’enganxall entre 2025 i 2027. Hauran de deixar de buscar les pessigolles durant dos anys i escaig. Aquest parell d’anys no podran competir si volen arribar a bon port. Han de fer mans i mànigues per cooperar i així fer un bon govern.

El segon bloc és dissenyar i implementar polítiques públiques locals amb impacte social a curt termini.

Quart element: les polítiques locals cal que tinguin impacte social a Ripoll. En política de participació, reobrir la Sala Eudald Graells de Ripoll impulsant l’activitat d’entitats socials i culturals. En política de gent gran, afermar la Fundació Guifré, sobretot la seva residència de persones grans. En política d’educació, fer que l’institut Abat Oliba, el col·legi públic Joan Maragall o les escoles concertades Vedruna o dels Salesians esdevinguin comunitats d’aprenentatge. En política de joventut, reinventar el Casal de Joves El Galliner per fer-lo més dinàmic. En política viària, millorar els accessos al municipi. En política d’habitatge, rehabilitar pisos buits al barri vell. En política cultural, obtenir la Creu de Sant Jordi pels més de 125 anys de Pastorets en català a Ripoll. I així en d’altres polítiques públiques.

Cinquè element: hi ha pressa a posar en marxa polítiques locals que arribin a la gent. Només resten dos anys per fer-ho real, perquè quedarà en paper mullat tot allò que resti en promeses electorals i no resulti visible per la gent de Ripoll abans del maig del 2027. Un botó de mostra: les obres de la piscina descoberta caldria acabar-les abans de l’estiu de 2026. Si no fos així, llavors no tindrà un impacte polític.

Sisè element: consisteix a ser capaços de captar recursos d’altres administracions públiques, com la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Ripollès, la Diputació de Girona i, fins i tot, finançament espanyol i fons europeus.

El tercer bloc és difondre un discurs de cohesió social que faci minvar la polarització política d’alt voltatge.

Setè element: després de la moció de censura caldria que els regidors del govern alternatiu implementessin polítiques de convivència que rebaixin la polarització existent al poble de Ripoll, evitant reobrir polèmiques com la del hijab en el cartell de la festa major, revertint el tancament de La Metxa i donant ple suport a iniciatives de la societat civil com ara la plataforma ciutadana Teixim Ripoll.

Vuitè element: els regidors ripollesos cal que convencin els seus partits nacionals perquè posin fre a la confrontació directa amb Sílvia Orriols, condició indefugible per frenar en part el seu ascens. Ara bé, si el president Salvador Illa així com els presidents i els portaveus dels grups parlamentaris continuen fent una confrontació dialèctica amb la diputada Sílvia Orriols, llavors els regidors de Ripoll han begut oli perquè llavors la líder d’Aliança Catalana continuarà creixent exponencialment.

Novè element: Sílvia Orriols és la líder del nacionalpopulisme català i, per tant, ja no es pot sostreure el desenllaç de Ripoll d’allò que ella protagonitzi a la política catalana. Sílvia Orriols continuarà fent política ripollesa des de l’oposició municipal, el Parlament, els carrers i les xarxes socials. Sempre tindrà més impacte mediàtic que qualsevol dels altres 16 regidors de Ripoll. Per tant, caldrà aguantar el xàfec i que el govern alternatiu ripollès faci una política de comunicació amb cara i ulls, tant en els mitjans de comunicació tradicionals com a les xarxes socials.

En aquests dos anys i escaig encara s’és a temps de recuperar el terreny perdut si es pica pedra i tots els nous elements estratègics explicats s’encaren bé a Ripoll.