La fama, la riquesa material, la vanitat i l’ego és un menjar que es veu que no embafa. Per això la premsa del cor, així com la seva extensió als programes de televisió i les xarxes socials, té llarga vida. Com també la xafarderia i l’enveja que se n’alimenta

Avui fem una incursió cap a temes divertits i alegres com són les revistes anomenades del cor. Permeteu-me començar amb una mica d‘humor: Hola, bon dia, llegeixo Lecturas i haig de fer un encàrrec, Pronto, i al cap de Diez Minutos, quan torni, comentarem el contingut de la premsa rosa. Hem de destacar que alguna cosa deu tenir perquè agrada a la gent i aquestes revistes continuen tenint una tirada d’exemplars considerable. Llegir-les és un acte de xafarderia. I no hi ha res dolent al fer-ho, però diu molt de la nostra societat. I també per explicar i analitzar comportaments socials i, fins i tot, polítics. La lectura i l’èxit d’aquesta premsa no és homogeni. A Catalunya fa la sensació que hi sortim poc. Per no dir gens. En canvi, Andalusia és una font important d’aquests amors, divorcis... i ja no parlem de la capital d’Espanya, que essent Villa y Corte, i tenir el Palacio de la Zarzuela n’acaba sortint tomate. I darrere d’ells hi ha tots els títols nobiliaris, que a Espanya sempre n’han anat grassos. Encara hi ha més de 2.200 persones amb títols nobiliaris. Podríem parlar de la família d’Albada i la seva duquessa que durant anys van omplir pàgines de les revistes. Marquesos, comtes, barons... Tots aquests continguts de les revistes del cor s’alimenten dels ingredients que els donen els realitys de moltes televisions. Són persones que viuen de cara al públic i es cobren la fama amb exclusives a les seves festes i festetes, envoltats d’enveges, avarícia, infidelitats i enganys. Un cop morts, davant de notari, tot són morros i males cares. “Qui té molt i poc li ha costat, ja es lleva cansat”, diu la frase. Per això aquesta vida regalada al luxe i la riquesa material necessita viure envoltada d’altres distraccions com amors efímers i divorcis continus. Com que diuen que la vida només la podran viure una vegada estrenen xalets i palauets, amb grans jardins, personal de serveis, joies, roba i si pot ser jet privat. La bellesa de les fotografies a la premsa del cor és el seu èxit, ensenyar la mansió per dins i per fora, els grans prestatges plens de sabates i roba. La fama, la riquesa material, la vanitat i l’ego és un menjar que es veu que no embafa. Per això la premsa del cor, així com la seva extensió als programes de televisió i les xarxes socials, té llarga vida. Com també la xafarderia i l’enveja que se n’alimenta.

La fama, la riquesa material, la vanitat i l’ego és un menjar que es veu que no embafa. Per això la premsa del cor, així com la seva extensió als programes de televisió i les xarxes socials, té llarga vida. Com també la xafarderia i l’enveja que se n’alimenta

Revistes del cor