L’imam de Ripoll que va articular la cèl·lula terrorista per atemptar contra objectius turístics a Barcelona també es va valdre de joves ripollesos per experimentar el seu odi

Dec ser un egocèntric de manual, perquè bastant abans que el 1998 el director australià Peter Weir estrenés El show de Truman –la primera pel·lícula per la qual Jim Carrey va deixar de ser criticat ni que fos per cinc segons– ja m’havia plantejat més d’una vegada que tot aquest muntatge que en diem vida potser només era un invent que em posava constantment a prova, i que algú des d’una realitat inimaginable estava apuntant-se els resultats en una llibreta metafísica. Segurament m’equivocava, però també podria ser que no, i que encara ara tingui l’individu superior mirant com escric aquestes línies, tot preguntant-se si sé alguna cosa més o només faig volar coloms. Que pateixi! Una de les crueltats infinites dels humans envers els animals consisteix a utilitzar-los per experimentar en nom de la ciència, la medicina o una evolució que, pel que estem veient, tampoc és que sigui gaire reeixida. La gosseta Laika va morir el novembre de 1957, poques hores després de ser enviada a l’espai pels soviètics, a bord de l’Sputnik 2, per commemorar el quarantè aniversari de la revolució bolxevic. Tenia tres anys i vivia al carrer, però els líders de l’URSS van preferir fer-la passar a la història com una baula més en l’absurda batalla per conquerir l’univers, quan ni tan sols sabem governar el nostre planeta. El seu cas està agermanat al de micos, ratolins i molts altres mamífers que encara s’estan utilitzant en laboratoris per estudiar-ne el comportament o bé la reacció del seu cos després d’haver-los injectat components químics que més tard poden servir per salvar vides humanes, i de retruc proporcionar amplis dividends als factòtums de la indústria farmacèutica. La tortura que pateixen aquests animals no ens ha d’estranyar. Els mateixos humans n’hem estat víctimes. Precisament presoners soviètics de la Segona Guerra Mundial van ser utilitzats pels nazis en experiments mèdics. Els jueus, gitanos i fins i tot discapacitats d’origen alemany també van patir les ínfules científiques d’un règim criminal que desgraciadament no ha estat l’únic a realitzar aquesta mena de proves. Algunes van fer-se per curar l’homosexualitat, curiosament considerada com una malaltia per una gent que tenia el cervell bastant a prendre pel cul. L’imam de Ripoll que va articular la cèl·lula terrorista per atemptar contra objectius turístics a Barcelona també es va valdre de joves ripollesos per experimentar el seu odi. Teòricament, aquell individu vinculat a Estat Islàmic i alhora al CNI va morir un dia abans dels atemptats, en una explosió a Alcanar. El fet que la seva furgoneta fos vista allunyant-se’n després de la deflagració, i que el seu cos no hagi estat trobat, fa que cada vegada més gent es cregui la teoria conspirativa que Es-Satty encara és viu. Els fets de 2017, l’evolució de la política ripollesa i fins i tot de la catalana a partir d’aleshores m’ha fet pensar últimament que estan utilitzant Ripoll com a banc de proves, com si fóssim conillets d’Índies. De moment res sembla desmentir-ho, ni tampoc s’estan posant les eines per revertir una situació sobre la qual cada vegada hi ha més especialistes dient-hi la seva. Que a ningú li estranyi si un dia d’aquests ens fan pujar als 10.000 habitants a l’últim model de l’Sputnik.

L’imam de Ripoll que va articular la cèl·lula terrorista per atemptar contra objectius turístics a Barcelona també es va valdre de joves ripollesos per experimentar el seu odi

Ripollesos de laboratori