Només solucionant el problema de la seguretat, que és el més greu del poble, podrem afrontar-ne d’altres, com és recuperar el comerç local que s’ha perdut els últims anys, o un sentiment de poble de Roda que ja no és el que era

Mig miler de persones es manifestaven a la plaça major de Roda de Ter aquest passat 5 d’agost, reclamant més vigilància i sobretot, menys robatoris.

Aquesta situació no és només resultat d’una decisió o unes polítiques concretes, sinó la suma de moltes que han portat al poble a una situació totalment límit, en la que, o s’adopten mesures absolutament contundents i encertades, o tornar a una situació anterior sigui extremadament difícil.

Roda de Ter ha canviat molt els últims 20 anys, des de la modificació del POUM i un procediment d’especulació urbanística molt elevat, que van modificar tant la població com també la forma del municipi, i va crear també un ingrés molt elevat de llicències d’obra que van elevar els ingressos públics de forma temporal i artificial.

A aquesta situació viscuda en un termini curt cal sumar la compra de la fàbrica de “La Blava”, un edifici simbòlic pel poble però que va provocar un gran endeutament a l’Ajuntament de Roda de Ter, al que a més a més cal sumar l’arribada de la crisi econòmica del 2009, que va aturar moltes de les obres existents, també la venta d’habitatges, molts de poques dimensions i que van quedar buits, amb un consistori que havia de fer front a les obligacions financeres que havia adquirit.

El canvi de paradigma és clar, d’una situació de creixement (possiblement descontrolat) i de bonança es passa a unes restriccions importants, a uns serveis públics que, amb menys recursos, han de fer front a una situació nova, amb més població i amb un fenomen per arribar, com seran les ocupacions d’aquests habitatges buits, que molts havien acabat en mans d’entitats bancàries o de la SAREB, el conegut com a banc dolent.

Evidentment, mentre tot això passava el poble afrontava prioritats absolutament primordials com és la creació de la nova escola per deixar enrere els barracons, l’ampliació de la residència, la reforma del teatre, la nova biblioteca, o l’ampliació de la llar d’infants, totes obres molt importants que calia afrontar.

El problema de l’ocupació i la seguretat ha augmentat els últims anys, sumant la poca il·luminació (a vegades nul·la) arribant a ser la preocupació número ú del municipi, seguit de la citada falta de llum, l’excessiva brutícia i deixalles pel carrer, però és la suma de les situacions descrites anteriorment, que avui un Ajuntament sanejat econòmicament haurà de fer front, mentre també es manté un dels grans debats del municipi con és la petició de la nova variant.

S’ha arribat a aquest punt per múltiples causes que faríem bé d’analitzar, però avui, en ple 2025 i amb diversos robatoris en els últims dies i amb problemes de convivència que s’han denunciat en la major part de plens municipals d’aquesta legislatura, i també, l’incendi a La Porxada de Can Planoles l’any passat, no es pot mirar cap a un altre costat, cal assumir que aquesta és la situació, analitzar-ne els motius i sobretot, torbar-ne solucions.

Aquestes solucions tindran un cost, però no afrontar-ho pot deixar Roda de Ter el límit del precipici, ja que és ara, quan la gent ha reaccionat a la situació de por que s’està vivint al municipi, quan cal ser adults i professionals, explicar els costos de cada solució, obrir canals de diàleg amb la ciutadania i els comerciants i, sobretot, aplicar mesures dures i dràstiques que facin tornar la tranquil·litat al municipi.

Perquè només solucionant el problema de la seguretat, que és el més greu del poble, podrem afrontar-ne d’altres, com és recuperar el comerç local que s’ha perdut els últims anys, o un sentiment de poble de Roda que ja no és el que era.

La gent ha demostrat que hi és i que volen seguir sent el poble de Roda, això ha quedat demostrat, per tant és la hora d’adoptar mesures que permetin revertir aquesta situació que fa masses anys que dura i avançar cap al municipi que la seva gent somiem que es pugui recuperar, sense la por actual per la inseguretat.

El poble hi és, la seva gent també, toca que la direcció recuperi un rumb que no s’hauria hagut de perdre i que es córrer el risc que sigui definitiu i que, per tant, s’adoptin les mesures que calguin per tornar a dir amb orgull: Jo soc de Roda de Ter.