| 10:56
Opinió

A diferència de les nostres comarques, al cinturó roig, on hi ha el gruix dels votants, estan més ben servits gràcies al metro i als tramvies

Rodalies, fàbrica o càstig d’independentistes

Comencen emocions fortes pels soferts usuaris de les nostres Rodalies. Les obres entre Parets i la Garriga les aportaran a bastament mentre ens donen arguments per anar pensant on som i com i per què ens trobem així.

Ja ni des de Madrid dissimulen el maltractament que reben els usuaris catalans per culpa de l’infrafinançament que contrasta amb el de la Comunidad on es decideix tot. Ja no discuteixen les xifres oficials. Els 4.398 milions d’euros compromesos en tota classe d’inversions i no arribats des de 2013, suposen que només s’executi el 61% del pressupostat, mentre que sense haver de dir “oh, sorpresa!”, a Madrid se n’executa el 121%. Més del previst, cap problema, diligents funcionaris ja arranjaran la paperassa. D’aquestes inversions previstes i fermament pressupostades, les que no es varen invertir per Renfe i Adif, és a dir a rodalies, suposen que des del 2010 s’han deixat d’invertir 3.639 milions d’euros, i que aquestes dues societats estatals només hagin invertit el 49,6% del previst. Ara, a correcuita, quan es vol recuperar part del temps perdut per ells, ja no es podrà recuperar el que diàriament han perdut, perden i perdran els usuaris. Potser Salvador Illa no l’encerta demanant que “s’ha de passar de la cultura de la queixa a la de la feina”, si els enfeinats no hi poden arribar puntuals.

I els incompliments ens venen per totes bandes, els 4.000 milions promesos pel president Zapatero només varen suposar una execució de 520 milions dels quals finalment es varen incloure en els pressupostos, mentre que els també 4.000 promesos per Rajoy en suposaren 264. En els darrers anys mentre a Catalunya es feien 3 km més de via i 5 estacions, a Madrid en foren 84 i 20 estacions en un territori més reduït.

Fa pensar entre les dues opcions del títol, si el mal servei de Rodalies és fàbrica d’independentistes o un càstig per ser-ho. Crec que la resposta deriva més cap a la segona que la primera opció. Perquè les raons dels independentistes, els de l’1 d’octubre que continuaran palplantats, tenen més profundes conviccions, llengua, dignitat, sentiments, i aquests mals tractes només hi afegeixen arguments.

La fàbrica d’independentistes que suposarien aquests greuges, la tenen ben controlada. On hi ha el gruix de votants no independentistes, el dit cinturó roig, Barcelona i entorns, ja està més ben servit per metro i darrerament tramvies. Des de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià fins a l’Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, un gruix molt important de població estan connectats esplèndidament entre ells i Barcelona, amb serveis a freqüència, és a dir, saben que cada cinc o vuit minuts passa un transport.

Significativament i paradoxalment, el bon servei dels Ferrocarrils de la Generalitat en les línies de Terrassa i Sabadell, on també hi ha un bon gruix de població, impedeix que aquests es facin preguntes de per què aquest mal servei, aquestes inversions fallides en contrast amb les de Madrid, que es poden fer els de Rodalies. Haurem de convertir indepes per altres vies que aquestes per on circulen.

Aquests trens de Rodalies, que van a horaris fixats que poden patir retards, incidents, ja són una altra cosa. Si a Osona i Ripollès hi ha molts independentistes fermament arrelats, tant els fa, a les direccions de Renfe i Adif, que l’R3 vagi com fins ara. El mateix amb l’R4, si al Bages n’hi ha un bon percentatge. Amb l’R2, si al Penedès, igual. Fins a l’R12 i que es fotin els de la Segarra o l’Urgell. Potser des de Madrid es tindran en compte com meritoris aquests directius que ens alcen la camisa.

Àdhuc la ministra de transports, exalcaldessa de Gavà, va voler fer mèrits en el greu incident de la darrera avaria de l’R2 en una estació de comandament del seu municipi, atribuint-la a un inexistent llamp, sobre el qual, un cop el suflé de la indignació havia baixat, la mateixa Adif va haver d’admetre que, segons els seus pèrits, no hi havia caigut cap llamp, i era un problema més de falta de manteniment.

Falta de manteniment que va provocar l’ensurt de Manlleu, amb usuaris esporuguits i filmats cap a les xarxes, sortint a correcuita dels vagons amb la catenària explotant, i que provoca que en els darrers 12 mesos hi hagi hagut 284 dies amb incidents a Rodalies, és a dir, en cinc dies de cada sis hi ha incidents, i l’excepció per als usuaris és arribar puntuals, dins uns horaris que altrament no han assolit cap millora, com ara rebaixes del temps dels desplaçaments des de fa dècades.

Per tant, Rodalies, càstig per a indepes. Metro i tramvia, frenada a fabricar-ne més.