Sempre porto el rellotge a l'hora del sol. No l'haig de canviar mai a l'octubre i el març: només em cal sumar una o dues hores mentalment per saber l'hora que oficialment és

Esperant que els que manen a Europa algun dia es posin d’acord sobre què fan amb els horaris oficials, sobre si adoptem el d’estiu –amb dues hores per sobre la solar– o el d’hivern –només una–, l’últim cap de setmana d’octubre tocarà endarrerir el rellotge una hora; és a dir, a les 3 de la matinada –quina hora de fer-ho!– seran les 2! Sempre he trobat curiós que escullin les 2 i les 3 de la matinada per fer aquesta ficció col·lectiva que consisteix a fer desaparèixer una hora o fer-la repetir. Les 3 de la matinada és una hora crítica. Molts dels que treballen al torn de nit comenten que pels volts d’aquesta hora hi ha com una baixada biorítmica; també he llegit, ara no recordo on, que aquesta hora és l’escollida per la policia per entrar per sorpresa en algun habitatge perquè és l’hora que els de dins estan menys alerta. En fi, segur que alguna raó hi deu haver. Tornant a la qüestió, passen els anys i se segueix canviant l’hora dos cops l’any. És igual que això provoqui desequilibris psicològics a les persones i als animals no humans que depenen d’elles; és igual que per alguns es faci fosc massa aviat; és igual que alguns vulguin discutir, amb arguments del segle XXI, la mesura presa amb idees del segle passat. Jo, per exemple, no ho faig, sempre porto el rellotge a l’hora del sol. D’aquesta manera no l’haig de posar mai a l’hora, ni l’última cap de setmana d’octubre ni l’últim cap de setmana de març. Només em cal sumar una o dues hores mentalment per saber l’hora que oficialment és. Per mi, no és res més que una suma de comoditat –no haver de retocar l’hora dos cops a l’any– i resistència a obligar-me a fer una cosa que trobo artificial. L’hora és la del sol, aquesta és la natural; el que s’hauria d’adaptar són els horaris humans per fer les activitats. Quan s’acosten les dates en què s’aplicarà aquesta mesura horària, tornen a surar en el món mediàtic i social la discussió de fer-ho o no. La novetat enguany és què els Estats Units d’Amèrica van aprovar al Senat, fa mig any, que a partir del novembre de 2023 ja no es farà cap més canvi horari i es deixarà implantat l’horari d’estiu per “tenir tardes amb més claror”. Però encara no ha acabat tot el recorregut legislatiu i això no és definitiu. Esperem que no passi com a la Unió Europea on es va anunciar i es va fer públic l’any 2018, com una gran notícia, que el canvi d’horari havia arribat a la seva fi i a dia d’avui el més calent és a l’aigüera. Ni tan sols tenim resolt si és millor l’horari d’estiu (com els estatunidencs) o el d’hivern. Mentrestant, però a finals de mes, també és dia de trobades familiars i/o amicals a la vora del foc torrant castanyes, menjant panellets –que cada dia tenen més gustos i més inventiva pastissera–. Fer la castanyada sembla, a vegades, que sigui una mena de resistència a una moda provinent dels Estats Units d’Amèrica consistent a un carnaval d’hivern a l’estil Walking Dead amb carabasses que hi treuen el cap, amb tots els respectes. La carabassa no és aliena a casa nostra i a la nostra tradició. També la foradàvem, la buidàvem i hi col·locàvem una espelma a dins per jugar a fer por, però d’una por suau. Sense espants, sense trucs ni tractes. Innocent. Simplement, jugar a fer por i passar l’estona. Jo no ho he viscut, però sí ho he sentit explicar a la generació anterior a la meva. Fins i tot, diuen que no es feia per Tots Sants, sinó bastant abans, a principis o mitjans de setembre. També és cert sembla que aquesta tradició se circumscriu, només, a Osona i el Ripollès. Arribat aquest punt i mentre es va fent bullir l’olla de si cal o no canviar l’hora ara i d’aquí a cinc mesos, o bé si tradicions americanes es menjaran la nostra castanyada, amb el vostre permís, inauguro la temporada de la castanya bullida o torrada amb panellets, regades amb un got de vi bo!

Sempre porto el rellotge a l'hora del sol. No l'haig de canviar mai a l'octubre i el març: només em cal sumar una o dues hores mentalment per saber l'hora que oficialment és

Salut!