Si hi ha dos sectors clau per a la bona marxa d’una societat, aquests són el de la salut i el de l’educació. I pel que sembla, ni l’un ni l’altre van per bon camí a Catalunya

Cada dia de la setmana passada els mestres catalans el van passar al carrer tallant el trànsit d’unes quantes carreteres i carrers del país per protestar pel seu sou i per la manca de recursos que hi ha actualment en l’ensenyament. Me’n recordo que quan era petit havia sentit més d’una vegada aquesta frase: “Aquell passa més gana que un mestre d’escola.” Han passat molt anys i sembla que amb el seu sou als mestres els continua costant arribar a fi de mes. La setmana de protestes es va acabar el divendres pels carrers de Barcelona, amb no sé quants manifestants, perquè els mitjans de comunicació, com sempre, no es van mullar. Tots deien el mateix: “35.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 100.000 segons USTEC, sindicat dels professors.” Una diferència enorme segons uns o altres. Posats a creure algú, tant per tant em crec els mestres, que saben més matemàtiques que no pas els policies i es descompten menys a l’hora de comptar. Suposo.

També la setmana passada hi va haver una vaga i un parell de manifestacions de metges per reclamar millores laborals, sobretot reduir la càrrega de feina. Pel que es veu, els metges estan molt estressats.

Si hi ha dos sectors clau per a la bona marxa d’una societat, aquests són el de la salut i el de l’educació. I pel que sembla, ni l’un ni l’altre van per bon camí a Catalunya. L’educació no ho sé de primera mà, perquè ja fa molts anys que no vaig a escola, però el de salut sí, perquè com més vell, més metges necessites, i em fa l’efecte que el sistema està completament saturat, funciona pitjor que fa uns quants anys. I em deixa una mica parat el fet que, malgrat les queixes dels professionals de la sanitat i l’educació, amb les manifestacions que trenquen el ritme del dia a dia del país i molesten a tothom, el govern català s’està comportant com qui sent ploure. No el veig gaire amoïnat per tot plegat.