A primer cop d’ull la notícia semblava una innocentada, però es veu que va seriosament

Un grupet de girafes fent saltirons a l’antic camp de futbol de Bojons. Un ramat d’elefants pasturant sota el viaducte de l’Eix Transversal fent un trago d’aigua de Viladrau –com si fossin el jugador del Barça Marc Casadó– tot sucant la trompa a la riera Major. Quatre tristos tigres banyant-se a l’antiga piscina de la Cantina. Aquesta pot ser l’estampa de Sant Sadurní d’Osormort d’aquí a uns anys si tira endavant el projecte que es detallava dilluns a El 9 informatiu de fer un gran parc d’animals al municipi similar al que hi ha a Cabárceno, a Cantàbria. A primer cop d’ull la notícia semblava una innocentada, però es veu que va seriosament. L’Ajuntament ho veu amb molt bons ulls; la Cambra de Comerç d’Osona i la Llotja de Vic, també, i fins i tot la Generalitat remarca que “té molt potencial” i ho defineix com “un projecte de país”.

Qui afirmava textualment això era Sílvia Paneque, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (tela amb el nom), que a més el cap de setmana passat va fer una visita presencial a l’indret per conèixer de primera mà la iniciativa i donar-hi el seu suport. A la peça que va sortir a la tele ja avançaven que el parc seria amb animals en règim de semillibertat, com a Cabárceno, i que tot plegat ocuparia un miler d’hectàrees, prop del 60 per cent del terme de Sant Sadurní. L’alcalde, Enric Riera, s’imaginava el nou parc amb “animals de la zona controlats”, però els que hem estat a Cabárceno ja sabem bé prou que a part de quatre cérvols i quatre cabres el que triomfa i el que atrau turistes de veritat són els elefants, els lleons, els lleopards i tot aquest tipus de fauna d’origen en principi poc europeu.

L’única bèstia nostrada que faria feina i atrauria visitants cap a les Guilleries seria l’os. A Cabárceno en fan col·lecció (dono fe que en tenen per donar i per vendre) i per arrencar el zoo –per no ofendre a ningú se n’ha de dir sempre reserva de la natura– en podrien cedir mitja dotzena a Sant Sadurní, que d’aquesta manera podria perdre el cognom d’Osormort i passar a dir-se d’Osorviu. Per cert, osor vol dir ‘vall d’ossos’.