El temps
Científics de diferents països fa dècades que inverteixen temps i coneixement per aconseguir el rellotge més precís del món. Els últims prototips, que utilitzen llum làser i àtoms d’estronci per mesurar-lo, només s’endarreririen o s’avançarien un segon en 57.600 milions d’anys. Per fer-nos a la idea va bé saber que l’univers es va originar fa 13.800 milions d’anys.
Mentre dediques poc més d’un minut a llegir aquest article –aproximadament el temps que es triga a fer-ho– potser et preguntaràs quin sentit té mesurar el temps amb una precisió tan extraordinària si, en el nostre dia a dia, prou feina tenim a atrapar-lo i arribar a l’hora a tot arreu. Per molts avenços científics que fem, el temps no passa igual per a tothom. Un matí d’estiu és etern per a un infant. Una nit a urgències sembla no acabar-se mai. Aquells cinc minuts que tens per fer el mandra després que soni el despertador desapareixen en un instant. Una hora amb els amics passa volant. Els dies s’acceleren quan ens fem grans. I els minuts es fan infinits mentre esperem una trucada, un diagnòstic o el naixement d’un fill.
Ens obsessionem a mesurar-ho tot. Els minuts, els passos, les pulsacions, les hores de son, el consum de calories, els quilòmetres recorreguts, els seguidors, els “m’agrada”… El repte de tots plegats no s’hauria de limitar a aconseguir aparells de mesura més exactes i precisos, sinó a viure i aprofitar millor el temps que tenim. Espero que hagis gaudit d’aquests poc més de seixanta segons de lectura.