Sembla que juguem a nyames
Nyam: d’origen incert, potser d’una arrel bantu que significa “menjar” o d’origen onomatopeic. m BOT/AGR 1 planta herbàcia enfiladissa de la família de les dioscoreàcies (Dioscorea alata D. batatas i D. bulbifera) de fulles cordiformes i grosses arrels tuberoses comestibles, pròpia de les regions càlides. Diccionari.cat. Grup Enciclopèdia Catalana.
Els països colonitzadors es van fer d’or amb el comerç o venda furtiva de molts productes, també venent nyam. Potser nyames ve de nyam? No ho sé. Només us puc dir que sempre he fet servir aquesta locució per explicar que, a vegades, es fan coses que no porten enlloc. Escric aquest article estant confinada i veient que anem de mal en borràs, que no ens en sortim. S’ha donat via lliure a la pandèmia i li fem manyagues fent veure que la foragitarem tancant restaurants i bars. La probabilitat d’encomanar-nos el virus creix de forma exponencial i com que van mal dades val més que girem en rodó. No soc pas metge, ni em dedico a la política, però amb una mica de sentit comú ens adonem que no hi ha res que rutlli. Com que no hi ha ni un euro, l’economia passa la mà per la cara a la salut i no es preveu cap mesura. Tinc la sensació que els polítics improvisen sense tenir objectius clars. No s’ha reforçat sanitat i ensenyament va tirant com pot. Sort n’hi ha que la gent hi posa el coll treballant més que mai, però tot plegat ens passarà factura. Em fa l’efecte que tots hauríem de badar boca si no volem que ens facin combregar amb rodes de molí.
Badar boca per demanar als polítics el perquè de les seves decisions i dels objectius previstos. Quin sentit té tancar, de moment, bars i restaurants i ara botigues de 24 hores, quan s’ha deixat que el virus s’escampi arreu amb l’anar i venir de milers de cotxes durant les vacances, caps de setmana, ponts i pontets? Als boscos hi ha hagut més persones que arbres i pels carrers de molts pobles hi havia tanta gent que no hi cabia ni una agulla.
Badar boca per escoltar veus expertes i dissidents amb les actuacions del govern. Tot plegat ens ajuda a tenir més criteri, més esperit crític, més transparència. Sembla que estiguem condemnats a escoltar una sola veu, decimonònica, com si fos la veu de l’única veritat. Tant és així que en un editorial de la flamant periodista del matí de Catalunya Ràdio s’ha atrevit a renyar un expert epidemiòleg perquè criticava l’acció de govern. Semblava la meva señorita Sole quan ens renyava si fèiem alguna cosa que no li agradava, en plena època franquista. Ja n’hi ha prou d’aquest color. Els periodistes ens han d’ajudar a contrastar les notícies, no a fer de censuradors.
Badar boca perquè no anem bé. Cria fills, cria porcs, havia sentit a dir quan aquells a qui has ajudat et fan la guitza, de la mateixa manera que els polítics a qui hem donat la nostra confiança ens deixen a l’estacada. Quantes malalties s’han deixat de diagnosticar? Quants tractaments s’han endarrerit o s’han deixat de fer?
Badar boca per demanar com protegim la salut de tots plegats. L’ estrès del personal sanitari, dels professionals de l’educació, dels alumnes confinats, dels pares que esperen cobrar els ERTO, la por de perdre la feina, etc. Tot plegat condiciona la nostra salut, el nostre estat emocional, fa créixer les angoixes i som menys feliços tot i que ens vulguin vendre receptes d’autoajuda.
Badar boca perquè estem tips de les mitges veritats. Ens expliquen el que els interessa, no el que hi ha de debò de tot plegat. Volem dades, veus crítiques, poder contrastar el que passa per entendre les decisions que es prenen i els objectius que es proposen. Si entenem el que cal fer amb la llibertat de criticar-ho, adaptant-nos als canvis, ajudem a fer la societat més madura, més convençuda i per tant més conscient de les seves accions, però em penso que la seva intenció és que sempre juguem a nyames.