Cal respectar la vida privada dels polítics com la de qualsevol persona, que tenen les seves famílies i també les seves obligacions

Sol ser un tema habitual, principalment quan la situació política empitjora o la tensió entre partits augmenta, però per molt que sembli quelcom corrent no deixa d’estar fora de lloc ficar als familiars directes dels líders polítics en el centre de la diana de les crítiques més ferotges.

Aquesta setmana la CNN emetia un reportatge atacant sense pietat a la neta del president dels Estats Units Kai Trump, pel simple fet d’haver gravat un vídeo pel seu canal de YouTube en un dels centres comercials més cars del país comparant-ne els preus dels articles i, com era d’esperar, acompanyada pels serveis secrets, iniciant una allau de crítiques cap a ella.

Primer de tot cal dir que tots els familiars directes de presidents i líders mundials tenen, per ordre directe dels cossos de seguretat, protecció oficial, cosa que segurament és molt més incòmode que no pas confortable, però fins a quin punt són ells responsables de les decisions de qui ostenta el poder.

En aquest cas, igual que en tants altres que hem vist, és evident que la jove neta de Donald Trump és aliena a qualsevol decisió que hagi pogut prendre el president dels Estats Units, i que per molt vincle familiar directe que tingui ha de continuar fent la seva vida i allò que qualsevol noia de 18 anys faria gravant un vídeo en un centre comercial amb les seves amigues, i per això sorprèn àmpliament aquest atac de la CNN que va ser replicar de forma immediata per altres prestigiosos mitjans de comunicació internacionals.

De seguida es va fer viral l’eslògan que demanava enviar a Barron Trump, fill del president, o a Kai Trump a l’Iran allistat a l’exercici dels Estats Units, però ni tenen cap càrrec governamental, ni capacitat de decisió sobre la matèria, i a més a més, són aliens a la decisió de Donald Trump de ser president dels Estats Units o, un com en el càrrec, qualsevol decisió política que aquest prengui.

És evident que cal aprendre a separar les coses i oposar-nos a les afirmacions buides que també n’obtenen algun benefici, quan majoritàriament, tenir un familiar directe en una posició de tanta responsabilitat els canvia la vida de forma dràstica, cosa que també explicaven les filles de Barack Obama o de George Bush, que havien confessat haver-se trobat soles a la immensitat de la Casa Blanca, fins al punt que les filles del republicà van recomanar per carta a les filles del demòcrata que tinguessin un gos i s’allunyessin del soroll mediàtic.

Sempre que no tinguin un càrrec públic i impacte directe en els diners públics (deixant de banda la protecció oficial que no depèn d’ells i és totalment necessari), no caldria mirar cap color polític per allunyar-se d’aquests atacs infundats als familiars dels polítics, que són aliens i no tenen cap responsabilitat en tota l’acció governamental, uns atacs polítics dels quals cal fugir i condemnar immediatament si volem una societat democràtica i madura.

Cal diferenciar la vida privada de la pública i les responsabilitats de cadascú, mantenint al marge a qui no té responsabilitats institucionals, i evidentment, cal criticar amb contundència aquells polítics que, com l’alcaldessa Ada Colau, aprofiten el seu càrrec per col·locar a dit a parelles del seu govern a càrrecs públics, on aquests sí que passen a viure de l’erari públic, a diferència de simples familiars que volen seguir amb les seves vides de la forma que considerin més oportuna.

No en va, la gran majoria de familiars dels dirigents es mantenen a l’anonimat més absolut, potser per convicció o potser per la por de rebre les envestides carregades d’odi del color polític contrari, del qual no en formen part directament, perquè no en va desconeixem la família directa del president de la Generalitat Salvador Illa, o els fills de l’expresident Artur Mas per posar dos exemples.

Tampoc sembla que existeixi la mateixa vara de mesurar en funció del color polític, on certs grups com Sumar, Comuns o Podemos han dirigit durs atacs als líders de la que consideren dreta i els seus familiars polítics, posant-los tots al mateix sac i comportant-se, la mateixa forma que un bully, quelcom que han condemnat després quan els ha passat a ells.

Cal respectar la vida privada dels polítics com la de qualsevol persona, que tenen les seves famílies i també les seves obligacions, com vam veure recentment quan Giorgia Meloni assistia mig d’incògnit a un festival de la seva filla i intentava passar desapercebuda, o el record de la princesa Diana corrent amb la resta de mares de la classe del seu fill, doncs en el fons no deixen de tenir una vida i unes responsabilitats familiars que a tots ens agrada tenir amb aquells que formen part del nostre cercle més íntim.

És fàcil i morbós dirigir atacs i qui segur que callarà, sabent el mal que pot ser al polític de torn i al seu familiar, com és el cas de la Kai Trump, que no deixa de ser una noia jove vivint la seva vida de la forma que considera correcte, utilitzant el seu temps i els seus diners per fer el que cregui convenient, fent vídeos pel YouTube o jugant al golf, on també va rebre crítiques d’un to inadmissible només pel seu cognom i no per ser qui és ella mateixa.

No en va, Kai Trump deixava clar en el pòdcast de Logan Paul que la meitat de la població l’odia i realment ni la coneix, i que vol mantenir-se allunyada de la política, per la qual cosa caldria deixar-la al marge de les decisions del seu avi i allunyar-nos i condemnar atacs que poden afectar i molt la salut mental de cadascú, un tema del qual es parla molt, però que en funció de qui sigui molts deixen a un segon pla.

Que el debat giri entorn de les polítiques i els que prenen les decisions, de forma serena i madura, però aprenem a separar les coses i a deixar viure tranquils a un entorn que no ha escollit aquesta vida i intenta viure-la de la forma que pot o vol. Aquí com a societat, marcarem la diferència.