El deliciós parlar balear, amb el seu accent característic, amb el seu brillant article salat, amb el seu riquíssim i variat lèxic genuí, hereu d’una tradició antiquíssima, amb la seva gramàtica tan pura...

Hi ha uns quants dies a l’any en què els mitjans de comunicació (premsa digital o televisió) ofereixen al lector curiós o a l’espectador embadalit la imatge de la silueta de la Serra de Tramuntana, la part més elevada de l’illa de Mallorca, visible de Barcelona estant a punta d’alba en dies d’atmosfera neta i d’absència de núvols. Tot d’una es presenta llavors a la imaginació del qui contempla l’espectacle la figura de Jaume I d’Aragó veient des del cim montserratí de Sant Jeroni la Balear major “nedant entre cel i aigua / vestida d’un raig de sol”, que es disposa a anar a conquerir: encara actualment se celebra cada 31 de desembre la Festa de l’Estendard, commemorant així l’entrada del rei En Jaume a Madina Mayurqa aquest dia de l’any 1229. Al mateix temps es fan presents l’estada de quinze mesos (els que durava el servei militar obligatori) a la Ciutat, amb els entranyables records d’amics acollidors, d’antigues companyes d’estudis saludades pel carrer de Sant Miquel, de joves poetes amb els quals compartíem anhels literaris, de soldats amb els quals passejàvem en barca pel port i d’al·lotes festoses amb l’encisador parlar palatal palmesà. Fins llavors la distància entre Barcelona i Palma ens havia semblat infinita. Però els poc més de dos-cents quilòmetres que separen les dues capitals es fan en realitat cada cop més curts. En la meva joventut la manera més usual de viatjar era amb vaixell; el trajecte es feia en una nit: sortint de Barcelona al vespre s’arribava a Palma al matí (o viceversa). Més endavant fèiem el viatge de tornada en una tarda o, el que és el mateix, en unes set hores: se sortia de Palma al migdia per a arribar al vespre a Barcelona. Encara ara ho fan així els viatgers que s’enduen amb ells el cotxe o els que es volen donar el gust de fruir durant una bona estona del relaxant paisatge marítim. Altrament, el viatge amb avió assegura el desplaçament de punt de partença a punt de destí en unes tres hores escasses (de les quals uns tres quarts d’hora són de vol). Però avui dia hi ha una manera encara més ràpida de transportar-se a ses illes: el zàping televisiu. Tot un goig caure de cop i volta a IB3! Un s’hi queda encantat fins que arriba l’inexorable “Tornam en acabar”, que en desconnecta els forasters, oferint tanmateix unes bellíssimes imatges dels paisatges illencs (de terra o de marina), acompanyats de llur denominació toponímica: sa Torre de ses ànimes, Deià, Sóller (amb el tren i el tramvia), Cúber, Valldemossa, Formentera, es Vedrà, es Torrent de Pareis, sa Calobra, ses Fonts Ufanes, Campanet, es Salt d’es Freu, es castell d’Alaró, es santuari de Lluc, Pollença, Andratx, Eivissa... L’esperit s’hi retorna en sentir el deliciós parlar balear, amb el seu accent característic, amb el seu brillant article salat, amb el seu riquíssim i variat lèxic genuí, hereu d’una tradició antiquíssima, amb la seva gramàtica tan pura... Quin contrast amb TV3! A pesar de no gaudir segurament dels mateixos avantatges econòmics que la de Catalunya, la televisió de Mallorca s’ha sabut fer un lloc digne dins l’espai televisiu. A IB3, que més d’un mallorquí, en contra del nostre parer, troba pagesa i vulgar, hi ha una programació d’allò més variada i divertida: des dels indispensables noticiaris i dels concursos (de preguntes i respostes, com Jo en sé + que tu, amb participants preferentment joves, o el de cuina Club Tupper, a més del Fred i calent, amb receptes mallorquines) i sèries teatrals com Pep o Llim, fins als programes de temes d’actualitat, com el dedicat a Atlàntida Mallorca film fest (celebrat el passat 27 de juliol), o de recerca policial, com Memòria negra, o als espais com Téntol, centrats en la llengua –o en les curiositats lingüístiques, amb referències a les diverses maneres de parlar o a les diverses denominacions de les coses en els indrets més vistosos de les illes– i altres referits a la vida i la producció del món de pagès en tota la seva rica varietat, com Uep! Com anam?, en el qual apareixen sovint personatges que reciten corrandes o gloses –a TV3 no s’acostuma a sentir un trist vers!–, o bé canten cançons tradicionals ben vives entre la gent d’avui dia, o encara altres programes dedicats a la Gent de la mar, en el qual es poden admirar els atractius paisatges submarins en les immersions dels protagonistes del programa, es coneixen els noms de les embarcacions més antigues o més modernes, més tradicionals i més importades, i es veuen sortir de l’aigua una munió de peixos saltironants, cadascun amb el seu nom, que fan les delícies dels amants de la marina. En resum, una bona cadena televisiva que sap per a qui emet i que coneix els límits de la seva audiència, feta per gent de prestigi ciutadana i foravilera, marinera i pagesa, amb arrels centenàries, amb els peculiars noms i cognoms tradicionals, una televisió amb caràcter, popular (en el bon sentit del mot) més que no pas vulgar, que ens fa més pròximes les amistats illenques, que honora la llengua catalana i alhora ens fa lamentar les greus deficiències en aquest aspecte de la TV de Catalunya. Tant de bo que ben aviat puguem parlar amb el mateix goig de la televisió del País Valencià!

El deliciós parlar balear, amb el seu accent característic, amb el seu brillant article salat, amb el seu riquíssim i variat lèxic genuí, hereu d’una tradició antiquíssima, amb la seva gramàtica tan pura...

Ses illes de casa estant