La renúncia insconscient de la pròpia llengua en pro d'una cortesia mal entesa l'aniquila

L’impacte estratosfèric dels germans Márquez en el motociclisme mundial és inqüestionable. Que dos germans obtinguin el campionat i el subcampionat del món de la màxima categoria del motociclisme planetari és realment extraordinari. I que siguin catalans, un orgull. Però la celebració popular i col·lectiva d’aquest èxit al seu poble, a Cervera, ha provocat un gran rebombori per la renúncia del Marc i l’Àlex a parlar en la seva llengua materna: el català. De fet, cal explicar-ho bé. I si no vau seguir la retransmissió televisiva de la festa, la cosa va anar així. Un resum: d’entrada, els reben a la Paeria. Van a la sala de plens i signen al llibre d’honor del municipi. Tots dos llegeixen públicament la dedicatòria, feta en català. “Un any més, aquí! Qui ho hagués dit. Quin orgull tan gran ser cerverí i portar aquestes arrels per tot el món”, la de l’Àlex. I, aquesta, la d’en Marc: “Aquest any ha estat històric. Allò que semblava impossible, ho hem fet. Dos cerverins, campió i subcampió del món. Gaudim-ho junts!”. Després, roda de premsa. Les preguntes en català, les responen en català. I les que els periodistes fan en castellà, en castellà. Sona Viva la vida, de Coldplay. Surten al balcó de la Paeria. La plaça és plena de gent. El català s’esvaeix. L’Àlex només diu “bon dia”. La resta del discurs, en castellà. En Marc s’allarga una mica més: “Bon dia a tothom” d’arrencada i un “gràcies a tots” al final. La festa continua. Rua motoritzada pels carrers de Cervera. L’encapçalen els Márquez. L’Àlex condueix una moto. En Marc va de paquet. Escenari principal. Esclat de joia. Tot en castellà. Quan puja la família, també. Les xarxes esclaten. L’argument dels Márquez: utilitzar el castellà perquè la gent que ha anat a Cervera, aficionats, membres dels equips i amics de tot el món, puguin entendre i participar de la festa. La reacció d’alguns mitjans estatals, l’esperada: l’independentisme, un cop més, vol convertir el català en una arma política per acabar imposant-lo. La realitat: que l’ús social del català s’ensorra. I la renúncia inconscient de la pròpia llengua en pro d’una cortesia mal entesa l’aniquila. I aquest hàbit, que vol ser –no en tinc cap dubte– inofensiu, demostra poca consciència cap a una llengua que perilla. Perquè el català ha sobreviscut a anys de persecució política. I, ara, va pel pedregar, entre d’altres motius, per aquesta comoditat inconscient de canviar de llengua. És la submissió lingüística automàtica. Massa generalitzada. Si només ho fessin els Márquez, rai. El que passa és que, quan ho fan ells, ho veu tot Déu.

La renúncia insconscient de la pròpia llengua en pro d'una cortesia mal entesa l'aniquila

Si només fossin ells, rai…