Hi ha un fenomen que consisteix a elevar a la màxima expressió allò que els temps passats eren millors, però no ens adonem que la nostra experiència ha estat adulterada pel pas del temps

Molts, quan som adults i tenim responsabilitats paternofilials, tendim a magnificar la nostra època d’infants, d’alumnes i de joves i tenim la temptació d’aplicar aquest esquema als nostres fills o a les nostres filles o a qualsevol altra persona que vulgui escoltar-nos. Però no ens adonem que el nostre esquema que ara volem reproduir i aplicar ha estat adulterat pel pas del temps i suplert en les llacunes per la nostra prodigiosa memòria, de tal manera que ha novel·lat o arreglat allò que no recordàvem, a favor nostre. És per això que moltes persones adultes acostumen a fer afirmacions tals com que la nostra educació era millor que l’actual, que les amistats que havíem fet aleshores eren més autèntiques i més sòlides que les que es fan ara, que les bretolades o les bromes d’abans eren més blanques i més tolerants que les que es fan avui dia, etc. Hi ha un fenomen que consisteix a elevar a la màxima expressió allò que “els temps passats eren millors”. Això potser també explica per què els cinquantins i les cinquantines tendim a buscar, en el variat dial radiofònic, programes dels anomenats revivals al més pur estil cocodrilero d’Albert Malla, per exemple. Potser per això ens agrada reviure i revisar fotografies antigues que han atrapat el nostre passat i ens el posen a l’abast. Potser per això ens lamentem de no haver tingut converses més profundes amb els nostres progenitors o ascendents sobre temes que llavors no vèiem importants i que ara ens lamentem no haver esbrinat més sobre ells. Potser per això, gràcies a les aplicacions modernes actuals, ens agrada cercar antics –i oblidats– coneguts per les xarxes socials i veure com els ha anat la vida fins ara. Potser per això, amb els anys hom es torna més i més nostàlgic… Tempus fugit, el temps vola, s’escapa! Aquesta expressió del poeta romà Virgili avui és del tot vigent. El temps és com un doll d’aigua que pretenem agafar amb la mà i que se’ns escapa per tot arreu. El temps se’n va a una velocitat de cavall desbocat, a vegades. El temps i la vida, la vida i el temps, entrellaçats. D’aquí a poc més d’una setmana, el 22 de febrer, farà 81 anys que va morir el gran poeta Antonio Machado; potser per això, em venen a la memòria uns versos que de petit em vaig aprendre, abans es feien aquestes coses i ara potser no tant: “Sabe esperar, aguarda que la marea fluya / –así en la costa un barco– sin que al partir te inquiete. / Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya; / porque la vida es larga y el arte es un juguete. / Y si la vida es corta / y no llega la mar a tu galera, / aguarda sin partir y siempre espera, / que el arte es largo y, además, no importa”. En algun moment, necessitaríem posar pausa o aconseguir poder fer un temps mort en el nostre dia a dia, per frenar la velocitat del temps que ens consumeix. Fins i tot en el nostre treball, en el nostre quefer professional. Soc un reivindicador de tenir, a la feina, “l’hora de pensar”, aquella estona en què hom pugui ordenar les seves idees presents i futures, per dissenyar les properes actuacions a dur a terme. Segur que seríem més efectius. Però la societat de consum en què vivim ho accelera tot més, qualsevol cosa que t’encarreguen la voldrien per ahir! Potser per això, la proposta de la primera ministra finesa Sanna Marin de fer una jornada laboral de quatre dies de sis hores de treball diàries no només no es va aprovar, sinó que ni tan sols va arribar a debatre’s en el seu govern de coalició que presideix. I això que Finlàndia és al capdavant dels estats del benestar! Malgrat que a Europa es demostri que l’eficiència i l’eficàcia no té a veure amb el nombre d’hores que hom treballi sinó en la qualitat de les hores treballades, aquí seguim entonant al més pur estil Rosa Maria Sardà: “Tot va molt bé, senyora baronessa, tot va molt bé, tot va molt bé”.

Hi ha un fenomen que consisteix a elevar a la màxima expressió allò que els temps passats eren millors, però no ens adonem que la nostra experiència ha estat adulterada pel pas del temps

Sic transit gloria mundi!