Sílvia Orriols: la jugada mestra del fènix
Si posem els cinc sentits en Ripoll trobem una desena d’elements per descobrir quina és la jugada mestra de la batllessa i diputada Sílvia Orriols. És el decàleg de factors.
Primer factor: la polarització ripollesa. Les polèmiques que fan saltar pels aires la cohesió social, com l’escaramussa de la nena amb hijab al cartell de la festa major, continuaran després que Orriols passi a l’oposició. Així doncs, si es fa una conferència sobre “Parlem de l’islam i fem-ho bé”, Orriols replicarà que “Tothom amb dos dits de front sap que la mesquita de Ripoll hauria d’estar tancada”. Les picabaralles i la mala maror continuaran després de la moció de censura.
Segon factor: l’elevat recanvi de regidors. Abans d’arribar a la meitat del mandat municipal, a Ripoll ja hauran plegat gairebé una quarta part dels seus regidors (el 24%, quatre edils). Fins i tot, hauran deixat el consistori ripollès el 40% dels caps de llista de l’oposició (dos dels cinc partits enfrontats amb Orriols). Són xifres altes que desestabilitzen un govern alternatiu a llarg termini. El llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català (editorial Pòrtic) assenyala que el 2023 “cap alcaldable repetia de cap de llista a excepció d’Orriols. 10 dels 17 regidors eren nous per al mandat 2023-2027”. Això va ser una de les diverses causes de l’ascens d’Orriols del 9,4% al 30,76% dels vots. Doncs bé, ara s’està repetint la història de nou.
Tercer factor: feina amb dedicació plena. Almenys quatre dels sis regidors d’Aliança Catalana es dediquen a temps complet a les tasques municipals: Guillem Barranqueras, Gaspar Viñas, Xavier Formatger i la mateixa Sílvia Orriols. Si no abaixen la guàrdia, tots ells amb Anna Flores i Albert Santandreu podran fer feina des de l’oposició al peu del canó fent relacions públiques amb la gent de Ripoll. En contrast, només dos regidors de l’oposició poden tenir dedicació exclusiva, Maria Soldevila (Junts) i Marian Medel (CUP). Encara que agafessin una excedència o contractessin tècnics, la resta de regidors surten amb desavantatge per dedicar-se intensament a l’Ajuntament.
Quart factor: el contratemps del nou cordó sanitari. Després de la moció de censura, si els 11 regidors que rebutgen Orriols tornen a cometre l’error estratègic de menystenir els sis regidors d’Aliança Catalana, cauran en l’errada de la rúbrica de l’acord del 30 d’abril de 2019 quan es va decidir arraconar Orriols i, en part per això, va passar de 503 a 1.401 vots. Si repeteixen la mateixa història, llavors la líder d’Aliança creixerà com l’escuma fins a la majoria absoluta.
Cinquè factor: el ressò del lideratge mediàtic. Sílvia Orriols continuarà tenint altaveus, ja que farà oposició municipal per terra, mar i aire. Parlarà de Ripoll als plens del consistori, als carrers i les places ripolleses, a l’hemicicle del Parlament i a les xarxes socials. El ressò mediàtic serà omnipresent, a diferència del govern alternatiu, que només tindrà els mitjans de comunicació locals i comarcals i una minsa repercussió a les xarxes.
Sisè factor: les divergències en les polítiques públiques. Tot i guanyar la moció de censura, podrà sorgir tibantor política entre els partits que li donin suport, sobretot quan s’apropin els comicis als ajuntaments del 2027. Aquesta bomba de rellotgeria serà aprofitada per Orriols per expandir la imatge de líder carismàtica que és. Pot portar a repetir-se la història de Badalona, on després d’una moció de censura Xavier García Albiol va guanyar per majoria absoluta.
Setè factor: la confrontació política parlamentària. Cada cop que s’acaren amb Sílvia Orriols el president Salvador Illa i els presidents dels grups parlamentaris Ferran Pedret, Albert Batet, Josep M. Jové, Alejandro Fernández, Jéssica Albiach i Laia Estrada, puja vertiginosament el seu protagonisme polític. Tanmateix, si els portaveus parlamentaris Elena Díaz, Mònica Sales de la Cruz, Ester Capella, Juan Fernández, David Cid i Dani Cornellà continuen confrontant-se públicament a Orriols, ella va en ascens.
Vuitè factor: la ingerència barcelonina. La presa de decisions des de les direccions nacionals dels partits no són ben vistes per un gruix dels ripollesos, que ho veuen com a ingerències centralistes i forasteres des de Barcelona. L’any 2023 hi va haver la piulada de Laura Borràs, que obria la porta a no barrar el pas a Aliança Catalana i ara tot just abans de la moció de censura surten les declaracions d’Artur Mas. A més, hi ha hagut des de la direcció nacional d’ERC d’Oriol Junqueras el veto a negociar els pressupostos amb Orriols.
Novè factor: apogeu del nacionalpopulisme. Els vents que bufen situen com a guanyadors líders de la dreta radical populista com Donald Trump als Estats Units d’Amèrica, Georgia Meloni a Itàlia, Herbert Kickl a Àustria, Geert Wilders als Països Baixos, Viktor Orbán a Hongria o Javier Milei a l’Argentina. També han fet créixer a Marine Le Pen primera a l’Assemblea a França, Alice Wiedel segona a les enquestes a Alemanya, Santiago Abascal tercer a Espanya i André Ventura tercer a Portugal. Aquesta tendència europea i occidental contribueix a fer pujar Sílvia Orriols a dalt de tot. En el temps rècord d’un any va ser alcaldessa (2023) i diputada (2024).
Desè factor: a misses dites d’aquí a dos anys. Tots els serveis públics, equipaments, projectes, programes i d’altres polítiques públiques que el govern alternatiu ripollès no arribi a temps abans de les eleccions als ajuntaments de 2027 no tindran cap mena de repercussió entre els votants ripollesos. Arribaran a misses dites. En canvi, Orriols tindrà les mans lliures per fer campanya als ajuntaments catalans durant un parell d’anys, inclòs en el que estima més, Ripoll.
Faig un breu resum de la desena de factors que enforteixen Sílvia Orriols. Decàleg: polarització ripollesa, recanvi de regidors, dedicació plena, cordó sanitari, ressò mediàtic, tibantor política, confrontació, ingerència centralista, auge nacionalpopulista i topall de dos anys. Igual com els bíblics Deu Manaments, tots els deu factors es resumeixen en un: Sílvia Orriols, com l’ocell fènix que va renéixer de les cendres, pot guanyar per majoria absoluta el 2027. Aquesta és la seva jugada mestra de la partida d’escacs ripollesa. Aquest és el tercer escenari probabilístic.
Hi ha qui s’oblida d’un fet cabdal: durant dos anys els partits de l’oposició no han estat capaços d’endegar una moció de censura. Només l’han emprès després que hagi estat la mateixa Orriols qui ha obert la porta a la seva qüestió de confiança. Guanyarà, en major o en menor grau, en tots els escenaris. Orriols ha emprat el cap estratègic dels escacs: allò rellevant no és la mirada curta (perdre l’alcaldia el 2025), sinó l’estratègia a mitjà termini (guanyar la batllia de Ripoll per majoria absoluta el 2027 i entrar en molts ajuntaments de Catalunya).