Els usuaris de l'e12 han d'aguantar tota mena de despropòsits: retards, cues, gent que es queda a terra, excés de velocitat i, fins i tot, música reggaeton

El transport públic, i en particular la connexió Osona-Barcelona, donaria per un llibre sencer, i si no que ho expliquin a les més de 400 persones que formen part d’un grup de WhatsApp de l’e12, la línia de Sagalés que connecta la nostra comarca i la capital catalana. Un grup ben entretingut perquè cada dia hi passen coses. Massa coses. Molts despropòsits, per dir-ho finament, que han d’aguantar els passatgers. El més repetit són els retards, les llargues cues i la gentada que es queda a terra, l’alta velocitat que agafen alguns conductors o, en aquests dies de tant fred, les queixes per la falta de calefacció. Sembla greu, però no és el pitjor, és només el més habitual. Últimament, s’ha denunciat, fins i tot, que algun autobús ha circulat amb la porta mig oberta, perquè estava espatllada, i atenció també a aquesta situació viscuda en primera persona. Ens hem de situar a un dimarts al vespre de fa unes quantes setmanes, tornant de Barcelona cap a Vic, assegut força endavant. El conductor té el volum de la ràdio força elevat i sona una música horrorosa: reggaeton. Quan ja hem deixat enrere la Meridiana i passem per la C-33, a punt d’agafar la C-17, un senyor de la primera fila, molt amablement, tip d’aquells ritmes, demana al conductor si pot abaixar una mica el volum. Alerta amb la resposta: “A mí tampoco me gusta esta música, pero si no me duermo. Llevo despierto desde las 4 de la mañana”. Pot semblar una broma o exagerat, però no ho és. Com us podeu imaginar, aquesta excusa no dona gens de tranquil·litat a tots els que ho hem sentit, i si volíem aprofitar el trajecte per trencar el son ens passen ràpid les ganes. Aquest és el panorama i és evident que aquí s’hi barregen moltes coses. Les reivindicacions laborals d’un sector que fa temps que manté el crit d’alerta se suma a una demanda que supera de llarg l’oferta i a l’enèsima falta de recursos i inversions. Un conductor d’autobús d’una altra companyia em deia fa poc que cobren el mateix que fa deu anys i que moltes vegades no es compleixen les hores que poden conduir en un sol dia i, fins i tot, es fan trampes per amagar-ho. En qualsevol cas, això no treu que els passatgers n’hagin de pagar les conseqüències. No es pot jugar amb la seva seguretat i més en una carretera, la C-17, que t’obliga a tenir tots els sentits ben desperts. És essencial que aquesta mobilitat funcioni perquè els usuaris del transport públic d’Osona, però també del Ripollès, la Cerdanya o el Vallès Oriental, ja han patit massa. Ara aviat hi haurà el segon tall de la famosa R3 de Rodalies pel desdoblament de la línia. Durant gairebé un any, no circularan trens entre Parets del Vallès i la Garriga i, per tant, els autobusos, siguin els que posi Renfe com a alternativa o l’e12, seran la clau. I, ara com ara, “ser la clau” i “transport públic” semblen conceptes contradictoris. Dilluns, l’editorial d’EL 9 NOU es preguntava com poden Adif, Renfe i la Generalitat recuperar la confiança dels usuaris i dels ajuntaments, que estan decebuts per tants anys de promeses buides. La veritat és que tindran feina, però veient la quantitat de persones que encara confien i creuen en el transport públic, només cal una bona comunicació, uns horaris clars, puntualitat i una oferta ajustada per convèncer-los. Fa massa anys, o dècades, que l’R3 és víctima d’un menysteniment constant cada cop que l’Estat presenta els seus pressupostos. Ara, calen certeses del govern espanyol, però també de la Generalitat, de Renfe, d’Adif… i de totes les parts implicades en el segon tall que, a la llarga, ens ha de portar el desitjat desdoblament, projectat per al 2030. Encara queden, doncs, cinc anys de molta paciència. Aquesta és la nostra lluita (la dels que som d’Osona i el Ripollès) i ens sembla que és la més important, però és decebedor i desolador quan veus que els d’Igualada, Manresa, Vilafranca, el Maresme o el Vallès també batallen per un transport digne. Com volen que ens en refiem?

Els usuaris de l'e12 han d'aguantar tota mena de despropòsits: retards, cues, gent que es queda a terra, excés de velocitat i, fins i tot, música reggaeton

“Sin música, me duermo”