El president Torra va accedir al càrrec per fer content un amic que no podia ser-hi i ha hagut de governar amb uns consellers que li han donat fets i embolicats els dos partits del govern que ha presidit

Mira que hi ha maneres i maneres de citar les persones a les urnes! Mira que se l’avisava de tort i del dret! Mira que els que vesteixen toga amb punys blancs en tenien ganes! Mira que era fàcil triar dia per foragitar la incertesa! Mira que quan va penjar la pancarta se’l va avisar! Mira que quan li deien que la tragués se’l va tornar a avisar! Mira que quan la va treure dos dies tard se li va fer el tercer avís com passa en els teatres! Mira que des que es va saber que la vista es faria a mig setembre l’espasa de Dàmocles ja li tocava la clepsa! Però no, s’ha deixat que passés una més que cantada sentència confirmatòria d’inhabilitació i fossin els jutges qui decidissin donar per esgotada una legislatura que ell mateix –ves per on!– ja havia sentenciat vuit mesos enrere! Amb el panorama que tenim i que ens ve a sobre, a qui se li acut enviar el país a Can Pistraus amb quatre mesos de travessia del desert, quatre mesos d’incertesa política, quatre mesos de lideratge polític bloquejat pel seu propi partit –no fos cas!–, quatre mesos de campanya electoral física i virtual! Home, nois i noies, una mica de visió de país! La figura del president Torra –em nego a anomenar-lo Quim perquè el càrrec mereix un respecte i les formes són per això– m’ha semblat sempre que estava desenfocada… i a sobre, ara, no sabem si és el president 131 o el 133! Va accedir al càrrec per fer content un amic que no podia ser-hi, un cop en allà no era lliure per seguir escrivint i reflexionant, que és el que ell sempre havia fet, i a més ha hagut de governar amb uns consellers que li han donat fets i embolicats els dos partits del govern que ell ha presidit. Bé, serien dos partits i mig, perquè al final del mandat un d’aquests partits ha deixat de convergir entre ell mateix, s’ha desunit (no fent cas a la dita que no prediquis el que no fas!) i ha fet un canvi de nom i de cromos en el temps de descompte. I aquesta fotografia moguda seguirà així fins al dia 14 de febrer de l’any que ve, curiosament, dia dels enamorats, quan tots els actors polítics amor, el que es diu amor, no senten per cap dels altres! Amb el president Torra, això sí, comparteixo una anècdota. L’últim dia d’octubre de l’any 2018 va fer una visita al Ripollès, en una fàbrica acabada d’ubicar a Ripoll, a la fàbrica de galetes amb dibuix del seu pont, de Camprodon, i a l’Ajuntament d’aquesta última localitat. Tot el matí va ser d’una pluja més que intensa. Com és habitual, després de donar-li la benvinguda per part de l’alcalde Xavier Sala i de saludar un per un a tots els treballadors de l’Ajuntament camprodoní va fer un petit discurs a la sala de plens de l’Ajuntament. Posteriorment, estava previst que signés al llibre d’honor, però a l’últim moment hom es va adonar que no se li podia oferir un bolígraf qualsevol i per salvar la situació vaig oferir el que feia servir per a ocasions escollides, un Montblanc. Amb ell, el president Torra va signar una dedicatòria on reflectia que la vila de Camprodon estava lligada a la història, cultura, muntanyisme i a les seves galetes més famoses; que la fórmula per tirar endavant aquest país és la suma de tradició i innovació; sense oblidar-se dels presos polítics i exiliats, per acabar proclamant que “Ells seran lliures i el nostre poble, també”. Tot en ordre i tot correcte, com diria Auron Play. Bé, tot no, perquè va signar com a president de Catalunya el dia “29 d’octubre de 2018” quan en realitat, com he dit, era el dia 31 d’octubre de 2018. Fent una broma fàcil, podríem dir que aquell dia el president Torra els portava molls! I algú pot pensar que amb la gestió de la seva inhabilitació i la convocatòria electoral diferida a quatre mesos vista, els hi continua portant! Ara, però, toca sortir-nos-en tan bé com puguem i votar quan toqui!

El president Torra va accedir al càrrec per fer content un amic que no podia ser-hi i ha hagut de governar amb uns consellers que li han donat fets i embolicats els dos partits del govern que ha presidit

Situació desenfocada