Els meus cabells grisos i blancs m’estalvien temps i diners a la perruqueria, i les poques manies que tenia de jove sembla que s’hagin difuminat encara més

Soc vella. Tinc 55 anys i soc vella. No em tenyeixo els cabells, tinc arrugues a la cara, em penja cada vegada més la carn dels avantbraços, i sembla que m’hagi menjat un dònut gegant que se m’ha enrotllat al voltant de la cintura. Quan em llevo, sembla que els meus ossos facin garranyic garranyec abans de baixar les escales per preparar-me l’esmorzar. La menopausa em fa tenir alts i baixos, tant físics com emocionals, i no atrapo res, ni a la feina ni a casa. Si li deixés llegir aquestes línies a ma mare em diria “Verge santa, no cal que ho expliquis, tot això!”. Però no m’he d’amagar de res. M’agrada ser vella. I anar complint anys.

Les arrugues de la cara serveixen per saber on acostumen a raure els meus somriures, tal com deia Mark Twain. Els meus cabells grisos i blancs m’estalvien temps i diners a la perruqueria, i les poques manies que tenia de jove sembla que s’hagin difuminat encara més. Gaudeixo dels petits moments Amélie, ensumant l’aroma del cafè acabat de fer, abraçant el meu home i escoltant el meu fill quan m’explica la teoria a darrere de Full Metal Alquimist. Em sé forta i capaç de moltes coses, perquè les he provat. He passat d’una feina que em pensava que seria per a tota la vida a fer un seguit de feinetes de poques hores i mal remunerades a l’altra banda de l’oceà.

Milloro cada dia amb l’anglès, malgrat que els meus fills em diuen que amb el meu accent no aniré enlloc, i descobreixo a través de lectures abans inèdites el que passa al món a través dels ulls de les persones trans o d’antics agents de la CIA. Tinc amics de totes les races i de totes les edats. Faig un cafè amb la Judi on només parlem en castellà, idioma que ella està aprenent amb delit als seus quasi 80 anys; me’n vaig a voltar pel Metropolitan amb la Chon, que amb 84 anys té una energia inesgotable; abraço molt fort la Lina, que amb 41 anys acaba de tornar de les seves vacances a Punta Cana; ric amb les bestieses de la Ricki, que amb 28 anys està organitzant el seu casament. M’agrada tenir 55 anys. M’agrada la meva vida. Amb les coses bones i les dolentes, però amb l’experiència emmagatzemada, i sabent destriar entre les coses importants i les que no ho són tant.