Totes plegades hem de denunciar els assetjaments a la feina o a centres educatius com l’Institut del Teatre i també fer costat a les denúncies dels homes valents violats pels pederastes religiosos o no

“Va agafar-me d’un braç amb dits de ferro, i fent-la llampegar davant mon rostre. “Te la pots mirar bé”, va dir; “la guardo per tallar-te en rodó aqueix cap de bruixa el dia que m’afrontis i rebaixis… Mira-la bé, gossa bordella, pensa que encara tinc delit, i ella no és gansa!” La infanticida, de Caterina Albert. “Va tancar els ulls perquè, després d’aquell bes sincer, sobretot sincer, va desempallegar-se del vòmit de l’opressió. Amb els ulls closos, somrient i resseguint-se els llavis, va descobrir el gust de la llibertat. La nena temorenca que havia estat, definitivament va trencar les cadenes que l’estacaven. Va imaginar-se corrents camps a través, sense parar, sense pors, sense límits.” La Nela, protagonista de l’obra La infanticida, de Caterina Albert, no va gaudir dels besos sincers del seu amant, eren interessats. Per fugir del patriarcat que l’assetjava, va refugiar-se en l’escalf d’un aprofitat que, un cop embarassada, l’abandona. La infanticida va guanyar els Jocs Florals d’Olot l’any 1898, però quan van veure que l’autor era una dona van deixar el premi desert. Caterina Albert es convertiria en Víctor Català, una de les autores cabdals de la novel·lística europea. Caterina Albert posa al descobert la realitat de la dona del seu temps. L’infanticidi de la Nela demana a crits rescatar les dones de les seves solituds. Era normal que a començaments de segle passat s’acceptés que els amos fessin fora aquella minyona que havia quedat prenyada. Quan m’ho explicaven, jo preguntava: on anava? No hi havia resposta. M’imaginava la noia, amb el mocador de farcell, marxant sola, avergonyida, mentre les altres minyones s’ho miraven. El cor se m’encongia. Solituds, silencis i pors. En el relat, la dona gran deixava ben clar que la seva porta sempre la tancava amb balda, però que hi havia minyones que no ho feien. Dones culpabilitzant altres dones. Hi ha besos ensucrats, desitjats però mentiders que deixen prenyades les dones, però també n’hi ha de forçats, que violen les intimitats de les noies encara que hi hagi una balda a la porta. El patriarcat és massa viu, massa punyent, massa present, massa pesant. És una llosa que ens ofega. Davant les violacions físiques i morals cridem que ja n’hi ha prou, que ni fartes de vi volem que ens trepitgin, que ens violin, que ens humiliïn. Que ara en som moltes que acotxem aquesta minyona prenyada i desterrada. I que no tenim por d’assenyalar els assetjadors i violadors, encara que ens vulguin acovardir. Pits i ovaris! Si en toquen una ens toquen a totes! Com humanitzar la deshumanització? Més enllà de ser dones, de ser homes, hem de ser persones que enderroquin el mantell del patriarcat que cobreix el món i que tracta les dones com a bestiar engabiat, permetent la violència de gènere, l’ablació prohibida, els casaments forçats. Hi ha hagut massa silencis que de mica en mica esclaten. Totes plegades hem de denunciar els assetjaments a la feina o a centres educatius tan respectats com l’Institut del Teatre i també fer costat a les denúncies dels homes valents violats pels pederastes religiosos o no. La mola del molí on la Nela, protagonista de La infanticida, va llençar el seu nadó per culpa de l’autoritat patriarcal ha de deixar de rodar. Comandant Arian és un reportatge de dones soldat kurdes contra Estat Islàmic. Arian decideix fer-se soldat perquè el crit de la seva amiga de 12 anys, violada i prenyada, no quedi en l’oblit. Els seus pares la van llençar també al molí, els va semblar que el cruixir dels ossos de la seva filla salvaria el seu honor. La comandant Arian honorant la seva amiga, diu que per ella la llibertat consisteix a rescatar una dona humil, i jo hi afegeixo amb l’objectiu de bandejar les solituds que permeten tan terribles salvatjades. Juntes som la Revolució, que s’imposa a les solituds atemorides. Juntes som la Revolució que s’ha d’escampar arreu per poder córrer amb llibertat, sense pors i sense límits.