Miquel Ylla | 15:15
Opinió

La Naia era el cadell més bonic de la cadellada. Me’n vaig adonar el tretzè dia, quan els gossets obren els ulls. M’aguaitava amb una mirada... De seguida ho vaig pressentir, la gossa m’havia escollit a mi

Som dues passions

Ho recordo com si fos ara; me’l presentaren en una taverna. Un bon becader –em van dir–, dotat d’una saviesa innata, flegmàtic, tranquil… com ell no n’hi ha gaires. Era de mitjana edat, ni alt ni baix, pocs cabells i ulls blaus, vestia amb finesa…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't