La Naia era el cadell més bonic de la cadellada. Me’n vaig adonar el tretzè dia, quan els gossets obren els ulls. M’aguaitava amb una mirada... De seguida ho vaig pressentir, la gossa m’havia escollit a mi

Ho recordo com si fos ara; me’l presentaren en una taverna. Un bon becader –em van dir–, dotat d’una saviesa innata, flegmàtic, tranquil… com ell no n’hi ha gaires. Era de mitjana edat, ni alt ni baix, pocs cabells i ulls blaus, vestia amb finesa caçadora i pantalons de vellut. Els gots lluïen sobre el marbre nu, i tot fent la cervesa parlàrem de caceres, d’obagues i de becades. Em digué que per a ell, la caça equivalia a felicitat i que acceptava la moral…