Tots sabem que aquesta cassola que és la Plana de Vic amb la barrera del Montseny no ajuda gens a ventilar. Per mostra, la boira. Agafar-s’ho, no obstant, amb la parsimònia del mal menor i menys visible poc ajuda a resoldre el problema

La imatge d’aquell cel de boira densa, carregat d’aire espès, d’un gris plom encegador, resulta xocant i ofensiva. L’hem vista reflectint episodis freqüents que tenen lloc en ciutats densament poblades com són ara Pequín o Xangai, posem per cas, amb els ingredients sempre afegits d’un desenvolupament industrial descontrolat, presència de fàbriques imbricades fins al moll de l’os del teixit urbà i una saturació insuportable del parc automobilístic. Aquesta imatge representa el retrat tòpic de la pol·lució atmosfèrica. De tant en tant, com si es tractés d’un zoom que ens apropa de la realitat llunyana a la més propera, aquests episodis són notícia perquè es produeixen en ciutats del nostre entorn geogràfic. Londres, on impera la boira pixanera, fa anys que ha limitat el trànsit dins el perímetre del centre urbà, París –d’ençà que mana l’alcaldessa Hidalgo– dicta normes estrictes per a la circulació de vehicles (els carrils s’aprimen, s’alternen els dies de circulació segons quina sigui la matrícula, etc.) i a Barcelona mateix el debat és més viu que mai i ja no ens estranya de llegir panells advertint-nos del nivell de pol·lució de l’aire i consells que recomanen l’ús de transport públic a fi d’evitar l’emissió de més gasos pol·luents els dies d’anticicló perllongat i d’aire que no circula. La notícia publicada aquest passat dilluns a EL 9 NOU reiterant el mal estat de l’aire a Osona, així com l’escassa millora respecte a la situació que experimentava les últimes vegades que s’han publicat informes en aquests dos darrers anys, ens hauria de preocupar i hauria d’empènyer les administracions competents a arromangar-se de valent. Podem estar d’acord que cal situar el problema en el lloc que li pertoca i apamar-lo en la seva justa mesura. Perquè, òbviament, hi ha una distància enorme entre aquell aire irrespirable de les grans ciutats suara citades i la qualitat de l’aire de la comarca llastrada per aquesta endèmica persistència de l’ozó i la presència de partícules PM10. Perquè tots sabem que aquesta cassola que és la Plana de Vic amb la barrera del Montseny no ajudar gens a ventilar (per mostra, la boira). Agafar-s’ho, no obstant, amb la parsimònia del mal menor i menys visible poc ajuda a resoldre el problema. Més val prendre-s’ho seriosament i rigorosa que no pas haver de lamentar l’augment de malalties que es deriven de la mala qualitat de l’aire. Perquè també som el que respirem.

Tots sabem que aquesta cassola que és la Plana de Vic amb la barrera del Montseny no ajuda gens a ventilar. Per mostra, la boira. Agafar-s’ho, no obstant, amb la parsimònia del mal menor i menys visible poc ajuda a resoldre el problema

Som el que respirem