Hi ha una generació que va lluitar per l'estat del benestar i ara que ha arribat a l'edat de jubilació no en pot gaudir

Equiparo el nostre cos a una màquina, estic convençuda que és la més perfecta que existeix. Com totes les màquines requereix un manteniment i revisions periòdiques, però encara que les fem, amb els anys les peces es desgasten i aquest desgast fa que es puguin necessitar reposadors: ulleres progressives, cost mínim 1.000 euros; audiòfons, aproximadament 2.500 euros per orella; canvi de dentadura, de 2.500 euros en amunt; visites al podòleg... Mitjana oficial de la jubilació aquest 2022, 1.364 euros. És obvi que els números no acaben de sortir. Tots els articles o serveis citats no entren a la Seguretat Social, no estan subvencionats, ni es rep cap ajuda oficial per poder tenir-hi accés. Aquelles persones que no s’ho poden permetre queden invalidades en més o menys mesura, tenen dificultats per la lectura, durant el dia existeixen molts moments en què tenim necessitat de llegir i no solament llibres, dificultats per oir, i no em refereixo a la música, parlo d’un cotxe que ve o d’una alarma que avisa, problemes estomacals o intestinals a causa de la impossibilitat de mastegar correctament... El fet de no poder satisfer aquestes necessitats complica i molt poder seguir amb l’activitat diària, i aquestes mancances poden apartar les persones de continuar sent part dinàmica de la societat. Actualment, hi ha molts articles de tipus sanitari que tenen IVA reduït, descomptes o estan inclosos en la Seguretat Social perquè es consideren necessaris per al dia a dia, però sembla que aquells articles o serveis bàsics perquè la gent de més edat pugui seguir amb la seva vida no comptin pels agents polítics del nostre país. Voldria fer-los adonar d’una cosa. El 2022, segons dades de l’INE, a l’Estat espanyol hi ha 34.942 milions de persones en el cens electoral, és a dir que poden votar; d’aquests, el 2021 n’hi havia 9,3 milions que tenien més de 65 anys, això representa un 26,61% de la població. El que està clar és que aquest percentatge no minvarà, anirà en augment els pròxims anys tal com ha estat incrementant-se fins ara. Els que tenim més de 65 anys pertanyem a una generació de dones i homes que vam viure la darrera època del dictador i que vam créixer entre les vagues i les manifestacions per molts dels drets que tenim ara, drets dels treballadors, de les dones, a la llengua catalana, a la llibertat d’expressió, a l’amnistia... Vam lluitar per l’estat del benestar que hem tingut (parlo en passat perquè veig com de forma molt accelerada l’estem perdent). Un estat del benestar del qual moltes d’aquelles persones que van lluitar per aconseguir-lo, ara que estan jubilades, no en poden gaudir. Existeixen arreu de l’Estat espanyol associacions disseminades de persones grans que estan treballant pels drets dels majors de 65 anys. Espero que en un futur no massa llunyà, amb les capacitats que tenim com a col·lectiu, aquests grups s’uneixin i que tots plegats fem valer el poder que tenim. Qui governa ens necessita, per això quan venen eleccions ens demanen el vot, però després costa veure’s representat en les polítiques que es desenvolupen durant la legislatura. Alguna cosa ha de canviar. Crec que comença a ser el moment que ens valorin com una força, senzillament perquè ho som, perquè a més tenim temps, experiència, coneixements, i perquè ara som molts, i encara serem més. Amb aquest article apel·lo a les persones que tenim 65 anys o més, però voldria sumar-hi les que d’aquí no massa anys els tindran, també aquelles més joves, perquè tenen pares i mares o àvies i avis jubilats, i perquè tot allò que aconseguim ara quedarà per als que vinguin després.

Hi ha una generació que va lluitar per l'estat del benestar i ara que ha arribat a l'edat de jubilació no en pot gaudir

Som moltes i molts, i serem més