Somiar desperts
La primavera, aliena a les misèries humanes que inunden l’actualitat, cada any arriba puntual. Amb la primavera tot torna a començar: les hores de llum s’allarguen, els arbres floreixen i l’humor s’activa.
Però no tot és de color de rosa. Al contrari. Les notícies no sempre són positives. O al revés: sovint són negatives. És normal. Una notícia és un impacte, una alteració de la normalitat. I, per tant, el que surt de la normalitat esdevé notícia. Ho és, malauradament, que els lladres hagin accedit en una nau de Calldetenes, fent un forat des de la nau veïna i desactivant tots els sistemes de seguretat, a una empresa que fabrica joies. Van robar tot l’estoc. Els Mossos ho investiguen.
Qui també investiga és el científic Joan Massagué, un referent mundial en la lluita contra el càncer i la metàstasi. Massagué va rebre el primer Premi Ciutat de Vic atorgat per l’Associació Amics de la Ciutat-Vic en una gala a L’Atlàntida en què va sorprendre pel seu discurs pedagògic i optimisa. Va venir a dir, sense utilitzar aquestes paraules, que s’havia avançat molt i que encara s’avançaria més. Escoltant-lo, un gairebé tenia la sensació que hauria pogut dir: ‘L’hi tenim el peu al coll’. Seria una bona notícia. I positiva, aquesta.
Com també és positiu que estudis de la Universitat de Vic aterrin a Manlleu, ciutat necessitada d’un revulsiu, i que ho facin en una iniciativa a tres bandes: UVic -la presidència del patronat de la qual és de l’alcaldessa de Vic-, Ajuntament de Manlleu i Fundació Antiga Caixa de Manlleu. En una lògica de llarg termini la formació és una palanca de transformació social i, encara que sembli que inicialment és modest disposar d’un cicle formatiu, és l’inici d’un camí que ha d’anar assolint etapes. Té sentit que la UVic-UCC irradiï l’entorn. I que Vic i Manlleu, més enllà de tòpics futboleros, no es mirin de reüll.
Toca mirar endavant. Enllà. I sí: convé, somiar. Però millor fer-ho desperts. Per si de cas.