Somnàmbuls
A la reunió de l’escola d’aquesta setmana vam parlar de projecte pedagògic, però també d’intel·ligència artificial (IA). Obres el diari, escoltes les tertúlies de ràdio o els informatius de televisió i apareix contínuament. A la feina s’estudia com aprofitar-ne tots els avantatges, i en les converses amb els amics tothom explica amb sorpresa tot el que fa la nova tecnologia. La IA s’ha convertit en un fenomen que pot canviar les nostres vides –en principi a millor–, però també en un núvol fosc que amenaça, fins i tot, la nostra existència.
Tot i que la IA fa anys que s’utilitza, no va ser fins que OpenAI va llançar el seu ChatGPT, el novembre de 2022, que es va produir aquest boom inèdit: en dos mesos va arribar als 100 milions d’usuaris a tot el món. Hem caigut en el que el filòsof nord-americà Langdon Winner va anomenar somnambulisme tecnològic, que és aquesta tendència a adoptar tecnologies gairebé adormits, enlluernats només per les seves possibilitats, però sense qüestionar-nos prou les seves conseqüències. I quan ho fem, ja és massa tard per fer marxa enrere.
Ara, algunes de les grans empreses que han desenvolupat la IA han sortit a dir públicament que cal alentir-ne el ritme davant un escenari de perdre’n el control. Si no fos perquè el tema és prou seriós, gairebé faria riure: els mateixos que han impulsat la tecnologia, l’han desenvolupada, l’han estesa per tot el món i han disparat el valor de les seves empreses ara ens demanen que frenem. Els podem dir somnàmbuls o, directament, cínics i irresponsables.