Cada centímetre de somriure dels models de passarel·les redueix un 3% les vendes

M’ho han explicat. Però no ho entenc. No entenc com és que els i les models que desfilen a les passarel·les no riuen. De fet, ni riuen ni somriuen. Fa temps que és així. Però m’hi he fixat a partir d’una peça del Telenotícies de dimarts, el dia de l’estrena de la passarel·la 080 Barcelona Fashion. Per no quedar-me només amb l’impacte de les imatges d’una peça informativa de dos minuts, i veient que en quatre dies la mostra inclou 24 desfilades, vaig pensar: “Calla, mira de buscar les imatges de tantes desfilades com puguis i comprova si el que vols dir té cap sentit”. I sí. En té. Reconec que no les he pogut veure totes. Només una quinzena. Però ja em serveix. Efectivament, els i les models ni riuen ni somriuen. Pregunto a especialistes en moda. M’expliquen que en les marques de luxe això ha estat sempre així. I ho comprovo fullejant un llibre preciós que tinc a casa. És la història de la revista Vogue a través de les seves portades més icòniques. I, efectivament, allà no riu ni Déu. Segons les especialistes, el motiu és fàcil d’entendre. I escric el que em diuen amb paraules meves, no pas seves, que són més tècniques: desfilar rient o somrient és mostrar-se cap enfora, de forma oberta i extremadament natural. En definitiva, poc especial, poc diferent. En canvi, mostrar-se de forma seriosa aporta introspecció i misteri. Et fa més únic. I inabastable. I, per tant, més interessant. Perquè busquen seduir. Perquè busquen, des del consumisme, el que anomenen disparar l’aspiricionalitat. No seré jo qui qüestioni les estratègies de màrqueting del sector de la moda. I encara menys quan fa tants i tants anys que les apliquen. Si ho fan així és que els deu funcionar prou bé. Ni seré jo qui qüestioni el que diu César Val, expert en màrqueting i assessor de grans marques de luxe com Carolina Herrera, Prada o Paco Rabanne, que cada centímetre de somriure redueix un 3% les vendes. Però m’adono que, evidentment, no soc el target, que diuen ara en termes de màrqueting. I no només per la meva butxaca, per a la qual són inabastables aquest tipus de productes. Sinó per la manera com em relaciono amb la gent. A les persones que estimem, les entenem i els ho acceptem tot: dies bons i dies dolents. Només faltaria. Però amb les que no coneixem de res, l’antipatia és una barrera. Ara, més enllà de com es mostri la gent en el seu dia a dia, em revolta i em sorprèn la idea d’associar somriure a descens de vendes. Associar somriure a negativitat. Perquè jo, de qui fa cara de pal me n’allunyo, i a qui somriu m’agafen ganes d’abraçar-lo. I no dec ser tan marcià.

Cada centímetre de somriure dels models de passarel·les redueix un 3% les vendes

Somriure