Si fenòmens meteorològics com el de València han de ser cada cop més habituals no pot ser que els municipis no tinguin plans d'actuació a punt ni que es continuï construint en zones inundables

No sé si a vosaltres també us ha passat el mateix, però el que hem viscut aquests dies (no em refereixo a Trump, que també) m’ha traslladat a la pandèmia de la covid: a aquella sensació que, aquí o a prop de casa, una cosa tan bèstia no pot passar. Estem acostumats a veure que tornados, huracans o altres fenòmens meteorològics molt adversos deixen desenes o, en algun cas, centenars de morts a milers de quilòmetres d’aquí, però el cert és que en fem un cas relatiu i, al final, el que ens acaba cridant més l’atenció, perdoneu la frivolitat, són els noms curiosos dels huracans. Amb la tragèdia del País Valencià, ens ha passat això. Ningú (previsions i mala gestió a banda) no es podia imaginar aquesta dana tan devastadora a tants pocs quilòmetres. Una mica com la covid. El Nadal del 2019 se’n començava a parlar a la Xina i, desafiant la globalització, dèiem que ens quedava lluny i que era impossible que aquell ditxós virus arribés també fins aquí. I, al final, evidentment, ens van tancar a casa. Dues tragèdies que no podrem oblidar mai més i que, en certa manera, repeteixen el mateix patró: comencen i passen a l’altra punta de món, no es preveuen bé i, quan ja han començat a fer mal, la gestió s’emporta un gran suspens. Des de fa deu dies, tot plegat ens té amb l’ai al cor i cada imatge nova que arriba dels pobles arrasats ens continua colpint. I tots els testimonis que sentim ens porten a les mateixes preguntes: per què no es va preveure bé i no es va avisar els veïns? D’on va treure el president Mazón que a les 6 de la tarda d’aquell primer dia fatídic la dana ja seria història? Quantes víctimes hi ha realment? En definitiva: què ha fallat i per què s’ha gestionat tan malament? Aquests dies, ens hem fet un fart de sentir experts que ens ajuden a entendre-ho tot una mica més i que reforcen la idea que la tragèdia humana era evitable. D’entrada, els meteoròlegs han deixat clar que la dana estava prevista des de feia uns quants dies, tot i que en aquests casos el més difícil és concretar el punt exacte on impactarà més i que això només es pot precisar una hora abans que passi. Per tant, amb més o menys marge, més d’hora o més tard, es pot preveure. I, de fet, aquesta complexitat del fenomen l’hem comprovat a Catalunya aquesta mateixa setmana. Dilluns, les previsions situaven l’arribada de la gota freda i l’afectació al sud del país, però finalment es van veure molt afectats el Baix Llobregat i Barcelona. Per això, els avisos territorials de Protecció Civil van ser graduals de sud a nord. Els investigadors ja n’han pres nota i ja estan centrant la seva recerca a millorar la predicció d’aquest tipus de fenòmens, amb molta més antelació, i saber també la quantitat d’aigua que pot caure en un punt concret. En qualsevol cas, episodis com aquest, que se sumen també a una sequera històrica o a estius cada cop més llargs, confirmen que l’emergència climàtica existeix, per molt que Trump la negui, i que s’ha d’afrontar com toca. Si fenòmens meteorològics adversos han de ser cada cop més habituals no pot ser que els municipis no tinguin plans d’actuació a punt, no pot ser que es continuï construint a la lleugera en zones inundables o no pot ser que la xarxa de trens de tot el país quedi paralitzada, fins i tot allà on només cauen quatre gotes. És cert que a això ja hi estem acostumats, però no podem tenir unes infraestructures de fireta. El moment requereix inversions necessàries, a vegades impopulars, que en situacions complicades poden salvar vides. En definitiva, davant d’un panorama devastador i d’una batalla política que és inadmissible i interessada, com sempre la població ha donat exemple. Com també va passar amb la covid, les onades de solidaritat sincera han donat una lliçó i han posat una mica d’esperança en un desastre amb tantes arestes que costarà recosir.

Si fenòmens meteorològics com el de València han de ser cada cop més habituals no pot ser que els municipis no tinguin plans d'actuació a punt ni que es continuï construint en zones inundables

Sort de la gent