L’estiu és insuportable. Quina xafogor. Quin malestar. Quina calor. Sí, sí, sí, però no us el canvio pel ditxós hivern ni per tot l’or del món

Us ho dic suant, això que us dic ara. I ja m’he cremat al sol dues vegades (poc, no patiu i no em renyeu, ja ho fa prou el meu marit!). I sí: a les nits em costa dormir. I sí: sort de l’aire condicionat, que, ja que posàvem el de casa ma mare –pobra, que no passi calor–, mira, en posarem un a casa nostra però per tenir-lo, eh, per si de cas, i que no ha parat des de fa tres dies. I sí: la meva gossa busca el racó sobre les rajoles a tocar del sòcol més fred i sí, sí, ho sé, fa moltíssima calor i tot s’enganxa i tot està ple de gent i és que no pots ni sortir que t’agafa ves a saber què i, a més, tot molt més car i més difícil per aparcar, i és que ni quan corre una mica d’aire t’hi pots estar, a la terrassa, que ahir gairebé arribem a 40 graus. I mare meva, els mosquits i les mosques i les formigues, però què és aquest brogit! Sí. Teniu raó. L’estiu és insuportable. Quina xafogor. Quin malestar. Quina calor. Sí, sí, sí, però no us el canvio pel ditxós hivern ni per tot l’or del món. Perquè els dies són tan llargs que les nits no fan cap por. Perquè s’acumulen les trobades, els vermuts, els dinars, els berenars, els sopars i les possibilitats. Perquè les opcions es multipliquen pràcticament fins a l’infinit i estrany és el dia que no es fa alguna cosa improvisada o muntada o decidida o agrupant gent al voltant d’una taula, d’una piscina, d’una excusa.Perquè el mar està deliciosament fred. Una mica, com a mínim. I t’hi pots passar hores nedant, surant, de xerrera. Perquè tot plegat ja té més pinta de vacances que una altra cosa i els dies lliures es van pinçant, ara un aquí, ara un allà i omplint de gorgs, excursions, dinars de pícnic i aventures.Perquè anar a dormir tard és el costum i llevar-se d’hora no costa tant, que la llum i la temperatura t’hi acompanyen. I perquè la pell és salada i clorada i dutxada i viscuda i la crema de sol i l’after sun i l’alegria s’hi encavalquen, felices. Perquè és una època més oberta, més social, més feliç. Feliç en un sentit superficial, si voleu (tot i que a mi poques coses em fan tan feliç com una taula plena de gent que estimo compartint un bon vi blanc i parlant de les opcions polítiques que tenim per votar. Que ara no ve al cas, però ja que hi som: per l’amor de Déu, aneu a votar i no deixeu que la dreta ens arruïni l’estiu i la vida) i poques coses em fan més feliç que les excursions en família, el mar, el mar, el mar i el gelat de mascarpone amb figues dels gelats italians de Tossa de Mar. L’estiu em permetrà viure tot d’aventures posposades durant l’any. Viatges a dos i a tres que m’omplen el cor d’il·lusió i alegria. I us ho ben prometo: aquesta llum, aquest brogit, aquesta sal i aquesta calor valen més que qualsevol nevada (que mira que m’agraden) i qualsevol llar de foc (i això, venint de mi, és dir molt!). Que visca l’estiu. Ho deia la cançó: “Summertime, and the livin’ is easy”.I amb això ja n’hi ha prou!

L’estiu és insuportable. Quina xafogor. Quin malestar. Quina calor. Sí, sí, sí, però no us el canvio pel ditxós hivern ni per tot l’or del món

‘Summertime’