"Les administracions, conscients de quina ciutadania comencem a ser, s’escuden en la seguretat jurídica abans de prendre qualsevol risc"

Donem per bona la dada que cada dia la xarxa de Rodalies mou una mitjana de 400.000 persones a Catalunya. No deuen ser tantes els caps de setmana. Però els caps de setmana segur que es mouen, pel cap baix, desenes de milers de persones seguint i resseguint, arreu del país, els centenars de partits de futbol, de bàsquet, d’hoquei i de tants altres esports des de categories escolars fins a territorials.

Per això, qualsevol suspensió és un trasbals. A Rodalies i als camps d’esports. I aquest cap de setmana també s’ha viscut un particular caos operatiu en aquest terreny, i mai millor dit, en una societat que es diu moderna però que munta col·lapses globals per coses que fins fa relativament poc no eren ni tan sols un problema.

Una suspensió de l’envergadura de les que s’han hagut de gestionar aquest cap de setmana és impossible que deixi tothom content, incloent-hi en aquest grup els que ni tan sols l’entenen. Però la realitat és que hem portat a les circumstàncies meteorològiques al que ja fa temps que vivim en seguretat: ens mou més la percepció que tenim de les coses que les mateixes coses.

I les administracions, conscients de quina ciutadania comencem a ser, s’escuden en la seguretat jurídica abans de prendre qualsevol risc.

Ens hem carregat el sentit comú i les ganes de buscar la mesura justa i acotada de cada cosa.