Assegut en una butaca giratòria pots participar com a músic de la Mahler Chamber Orquestra, juntament amb 100 professors dirigits per Gustavo Dudamel. És realment impressionant, tot i que ja havia participat abans en cors i tenint l’orquestra a tocar, ara pots identificar-t’hi virtualment i seguir l’instrument que més t’agradi en una obra de Beethoven, Ravel o Mozart

Som al bell mig del mes de març de l’any 2023 de la nostra era, i faig parada a l’estació de la línia 3 del metro (la verda), a la plaça d’Espanya de Barcelona. Sortint de la il·luminació artificial del metro, al carrer la lluminositat del sol de migdia em torba i dirigeixo la mirada vers les torres venecianes i la muntanya de Montjuïc. El sol de març anima a passejar anunciant, una estona, la primavera que tot ho ha de remoure. Sempre que vaig a CaixaForum m’agrada perdre... o guanyar una mica de temps i voltar per l’avinguda Maria Cristina, la plaça Carles Buïgas (Font Màgica) i fer una ràpida visita al pavelló Mies van der Rohe, que representava Alemanya a l’Exposició Universal de Barcelona el 1929, per veure si encara és respectat i en condicions museístiques, ara que les fires i congressos importants es fan a les noves instal·lacions de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat. La reconstrucció del pavelló, també anomenat Barcelona, es va fer als anys vuitanta del segle passat impulsada per l’Ajuntament i diferents col·lectius d’avantguarda, conscients que la capital no podia perdre una obra simbòlica de la modernitat, i una referència per a les noves generacions d’arquitectes. El pavelló és de vidre, acer i quatre tipologies de marbre: travertí romà, marbre verd dels Alps, verd antic de Grècia i pedra d’ònix daurat de l’Atlas. La simplicitat i disposició dels materials creen una perfecta simetria i espais lluminosos. Al mig de l’edifici hi ha un petit estany on es reflecteixen els marbres i vidres i en una punta l’escultura anomenada Alba, de Georg Kolbe. Volia comprovar si encara hi havia la famosa cadira disseny Barcelona. Sí! Entro decidit a CaixaForum, a l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, tombant el migdia quan el sol encara sembla més atrevit provocant a la joventut sortir en mànigues de camisa, sense fer cas de les traïdories de març. De fet no fa gaire vam passar uns moments de calor microones fins a la vesprada quan va canviar el vent de ponent a llevant, fou com si obrissin de cop la porta d’una gran nevera. Ara serà un bon moment, quan tothom dina, de passejar-me pels terrats de CaixaForum, la magnífica construcció modernista de Josep Puig i Cadafalch de 1909, avui ben restaurada i recuperada per acollir els actes culturals de la fundació privada. Al peu de la muntanya de Montjuïc, l’antiga fàbrica de confecció de mantes i tovalloles era propietat de l’industrial cotoner Casimir Casaramona. En substitució de la fàbrica que s’havia cremat, va encarregar a l’arquitecte de moda un nou edifici de maó vist, volta catalana i naus d’una sola planta comunicades per un entramat de carrerons interns que arribaven a tots els racons i fent de tallafocs en cas d’incendi, semblants als construïts a l’Hospital de Sant Pau per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Hi destaquen les dues torres modernistes d’una gran bellesa i que són dipòsits d’aigua. Després de la vaga general de 1920 l’empresa va fer fallida i les naus van servir de magatzem per a l’Exposició Universal de 1929. Durant el franquisme fou el parc mòbil de la policia espanyola. El 1976 aquest conjunt joia del modernisme industrial català és declarat Monument Històric d’Interès Nacional. La Fundació La Caixa el va adquirir i restaurar amb gran cura, convertint-lo en un centre d’usos culturals. L’impressionant pati d’entrada soterrat i de pedra blanca calcària és un homenatge al pavelló Mies van der Rohe, justament al davant de la Fundació. Ara toca Symphony i la guia ens avisa: “Ha arribat l’hora esperada de començar l’experiència immersiva que t’invita a sentir la música clàssica com mai abans l’havies experimentat”. La participació es desenvolupa en dos espais ben delimitats a la planta baixa de CaixaForum. A la primera sala és on es projecta l’audiovisual, en una pantalla gegant i amb un so espectacular que t’envolta i submergeix a un món de sons i imatges d’impacte. Una bona preparació o introducció per la propera experiència. Val a dir que els grups de persones són reduïts i per aquest motiu s’ha de reservar lloc abans i pagar l’entrada, en el meu cas, per a dues sessions musicals. El segon pas es desenvolupa a la segona sala destinada a l’experiència immersiva al posar-te les ulleres convenients per veure-hi virtualment. Assegut en una butaca giratòria pots participar com a músic de la Mahler Chamber Orquestra, juntament amb 100 professors dirigits per Gustavo Dudamel. És realment impressionant, tot i que ja havia participat abans en cors i tenint l’orquestra a tocar, ara pots identificar-t’hi virtualment i seguir l’instrument que més t’agradi en una obra de Beethoven, Ravel o Mozart... Una Symphony de març realment interessant. Vaig sortir al carrer quan ja era hora foscant i la immersió següent la vaig tornar a fer al metro, que anava ple com un ou.