Quin ha de ser el paper dels homes durant el 8-M? Ens podem considerar feministes? Hem de fer vaga? Podem anar a les manifestacions?

Avui, torna a ser 8-M. Per als homes, el Dia de la Dona és i ha de ser també una jornada per reclamar la igualtat. Ara bé, un any més, a molts ens entren els mateixos dubtes. És un debat que es repeteix cada any i que aquests dies ha tornat a sortir en tertúlies. Quin ha de ser el paper dels homes durant el 8-M? Ens podem considerar feministes? Hem de fer vaga? Podem anar a les manifestacions? Aquesta mateixa setmana, quatre homes de generacions diferents, entre els quals el periodista osonenc i membre de l’espai cultural La Clota de Vic Marcel Pujols i el poeta i artista del Lluçanès Neil Sabatés, han explicat la seva mirada sobre el feminisme al programa Les dones i els dies de Catalunya Ràdio. Tots dos, per exemple, han mostrat dubtes sobre el seu paper en les manifestacions. “S’hi ha de ser i no prendre protagonisme a les dones”, deia Sabatés. Aquesta ha de ser segurament la nostra posició: ser-hi i normalitzar-ho. “Em sento còmode compartint aquesta lluita amb les dones i contribuint a tenir un món més just i igualitari. Ara bé, no ho proclamo als quatre vents, intento actuar amb conseqüència”, afegia Pujols. Tot i això, aquest missatge de suport que domina a bona part dels mitjans de comunicació queda lluny del que realment passa. Segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un de cada tres catalans considera que el moviment feminista ha anat massa lluny. I sobretot ho pensen els més joves, la qual cosa ho fa encara més preocupant. Es posicionen així més de la meitat dels joves, nois, d’entre 16 i 24 anys i també un 23% de les noies d’aquestes edats. Una altra enquesta, en aquest cas del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), assegura que els joves se situen cada cop més cap a la dreta i la diferència amb elles, que són majoritàriament d’esquerres, és cada vegada més gran. Ara, per tant, és imprescindible buscar el perquè d’aquesta creença entre el jovent sobre el feminisme per evitar que es perpetuï i s’acabi convertint en vots per a una extrema dreta que està en ple auge per tot arreu. Alguns experts atribueixen aquesta posició d’ells al fet que se senten socialment perdedors davant de les dones. La cosa no s’acaba aquí. L’estudi del CEO recull altres dades alarmants com ara que un 43% de la població creu que les dones posen denúncies falses per obtenir beneficis econòmics i fer mal a la seva parella. És un mantra que han repetit diverses vegades membres de Vox i que al final va calant, però és imprescindible recordar que, el 2022, el percentatge de denúncies falses per violència masclista sobre el total era només d’un 0,01%. Un percentatge ínfim. Permeteu que destaqui també una altra dada que pot semblar anecdòtica, però que no ho és. Un terç dels catalans veu exagerada la crítica als acudits masclistes. Això em recorda a allò d’“aviat no es podrà dir res”. És ben bé això i s’inclou dins del que s’anomena micromasclismes. El problema és que una actitud micromasclista rere una altra acaba fent la bola cada cop més gran. I estic segur que tots hi hem caigut algun cop i hi continuem caient. L’onada feminista dels últims anys em trasllada molts cops al 2007, quan a Taradell es va crear l’entitat Som Dones i entrevistava les seves impulsores a Ràdio Taradell. Des de llavors –no fallen mai– elles organitzen actes pel 8-M i el 25-N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. En aquell moment, no hi havia ni les manifestacions ni les vagues com les d’avui i el seu missatge no despertava les mateixes sensibilitats que ara, no s’hi veia la urgència. Entitats com aquesta han fet una feina de formigueta enorme que, amb els anys, han convertit la seva reivindicació en una emergència. Ara només els faltaria la implicació de més homes perquè, malgrat tot, continua sent nul·la o escassa. La lluita ha de ser de tothom.

Quin ha de ser el paper dels homes durant el 8-M? Ens podem considerar feministes? Hem de fer vaga? Podem anar a les manifestacions?

També és cosa d’ells