Després de dies d’estudiar, tancats a casa, davant de les pantalles, amb la urgència dels guions improvisats, neix l’apatia i el pensament s’enclaustra. Fa massa temps que no es poden creuar les mirades enmig dels passadissos: mirades potser enamoradisses, potser enigmàtiques o de cara de pocs amics
Teatre o cinema?
“L’Alba una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que pegaven a un altre i el feien caure al toll de la resclosa.”…
