Nadal representa aquella etapa de recolliment anual, retrobar-se amb família i recuperar aquells plats tradicionals com l’escudella o els canelons

Arriba Nadal i com cada any, temps per fer balanç de l’any que deixem enrere, dels propòsits per aquest 2026 i els típics desitjos per passar unes bones festes, marcades per ser un temps de ser recolliment, certa nostàlgia i, també, seguir les tradicions.

Segurament no ha de ser un temps fàcil per aquells que han patit una pèrdua inesperada d’un ésser estimat, encara que també Nadal hauria de servir per treure el millor d’una vida social i familiar que s’intensifica mentre la laboral es redueix, i ens recorda que al final, tot es redueix a qui som i a qui tenim al voltant.

Passen els anys i amb ells s’incorporen certs canvis que, a vegades, costen d’entendre i formen part dels relleus generacionals, com les noves modes amb l’elf de Nadal, anar a buscar el tió a la muntanya o també, la cada vegada major presència del Pare Noel, tradicions que s’adapten i integren amb les ja arrelades i integrades en el nostre ADN.

Encara que pugui semblar carrincló o, fins i tot, antic, el fet és que aquest punt nostàlgic de seguir les tradicions, encara que inicialment pugui semblar que no, sempre ens acaba recordant a aquelles etapes ja passades en les que Nadal es vivia d’una forma màgica i intensa, fruit d’una edat on els problemes i el dia a dia es veien molt lluny.

Pot semblar que no, però veure les llums dels carrers, els diferents mercats de Nadal, un menjar que no té el mateix sabor en altres èpoques, els pastorets o les exposicions de pessebres (els millors sense cap mena de dubte sempre seran els de Roda de Ter, que bé mereixerien més reconeixement del que tenen) ens fan recordar indubtablement a aquelles èpoques passades i aquella sensació que, per uns dies, el pas del temps s’atura per deixar pas a una etapa que sembla eterna, d’una tradició que es manté intacte.

En una societat marcada per intentar transgredir i oblidar èpoques passades, les tradicions de Nadal són unes rara avis anual, una petita aturada d’una actualitat massa carregada i una vida complexa, intensa i massa ràpida, que per uns dies dona pas a moments de certa calma, de retorn als orígens i on valorar les petites coses típiques pren més sentit que els canvis o la immediatesa. 

No en va, Nadal representa aquella etapa de recolliment anual, retrobar-se amb família i recuperar aquells plats tradicionals com l’escudella o els canelons, sense els quals els dies no serien el mateix, a banda del ja típic capítol de Plats Bruts que és obligatori veure i recordar que, realment, no és un dia normal.

Diuen que a gustos colors, però mantenir tot aquest reguitzell de tradicions té un component nostàlgic que s’agraeix per aturar la intensitat diària i reafirma que els components d’identitat nacional són molt més importants del que sembla en el comportament i el pensament humà, formen part de qui som i es mantenen, encara que semblin amagats, dins de l’ADN de cadascú, marcant no només qui som sinó també, com som.

En moments en què sembla que calgui canviar-ho tot de dalt a baix i fer veure que res anterior ha existit, recuperar i mantenir les tradicions ens retroba entre totes les generacions, resulta un element d’integració i cohesió, i ens fa recuperar aquell sentiment de societat i col·lectiu, d’orgull i de força que ha de permetre continuar avançant, encara que la situació sembli complicada. 

També toca aprofitar aquests dies de certa calma per fer balanç de l’any, propòsits, i certa introspecció personal, elements que resulten indispensables durant el dia a dia, però que també, poden servir a cadascú per veure d’on venim, on anem i on volem anar.

Segurament ja no vivim aquests dies amb la intensitat que ho fèiem durant la infantesa, però aquest break per uns moments en el que sembla que tot continua igual també és un oasi al pas del temps, a una vida potser massa intensa i una societat que, a vegades, faria bé de recordar aquelles petites coses que ens feien feliços i que, encara que sigui poc, les tradicions i els petits moments són més importants del que semblaven.