Els nous gladiadors i aurigues d'antany són ara els futbolistes, tennistes, golfistes, els encistelladors de l'NBA i l'Eurolliga

És sempre aconsellable visitar museus quan es pugui, ens fa reflexionar, gaudir i al mateix temps adonar-se de la brevetat de la vida al comprovar quants i amb quant d’enginy ens han precedit. També és aconsellable no caure en afanar-se a visitar-ne arreu en viatges llunyans i deixar per a més endavant els de casa, perquè els tenim a prop i ja hi anirem. El Museu Episcopal de Vic, esplèndidament especialitzat en art medieval, juntament amb altres d’Osona, el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya, o el de Montserrat, o monuments com la Sagrada Família, que es deixa per quan no hi hagi tants japonesos, haurien de ser visitats anualment. Al Museu Diocesà de la Catedral de Tarragona, farcit de valuoses peces des del temps dels romans, hi ha la traducció del llatí d’una làpida que indica que Eutiques fou un esclau i auriga victoriós que conduïa carros de quatre i dos cavalls al circ. Va morir a 22 anys i en una lauda sepulcral dedicada pels seus amos hi ha gravades unes emotives paraules de l’auriga dirigides a qui passi davant la seva tomba: “Deixa caure unes flors sobre les meves cendres, t’ho prego vianant, potser mentre era viu vas ésser un dels meus seguidors”. Barrejats en aital peça hi ha des de l’esclavatge usual en aquells temps, que no impedia afectes i complicitats entre amos i esclaus, també els èxits, en aquest cas esportius, tan efímers com la vida estroncada d’aquest triomfador, fins a la bellesa de la pregària dirigida al vianant. Els Eutiques actuals en el món esportiu proper són els Messi, Ansu, ara Lamine i molts d’altres. També passaran, i ja no són evidentment esclaus de ningú, més aviat esclavitzen els seus clubs i amb ells els socis i seguidors que els paguen esplèndidament, acceptant remuneracions que en qualsevol altre àmbit, sobretot el polític, serien criticades per desorbitades. Que en aquest món esbojarrat s’accepti que Cristiano Ronaldo en el seu declinar rebi 200 milions d’euros anuals del seu equip a l’Aràbia Saudita, ingressos per publicitat a part, o Messi unes xifres menors però similars, ja ens deixa veure com estem. Però mentre que el sempre nostre Messi compensa l’Inter de Miami amb augments considerables d’ingressos per marxandatge, per entrades sempre esgotades, o per l’augment del valor del club que l’acull, el portuguès no genera cap valor als seus propietaris més que poder vantar-se que compten pel seu gaudi amb un dels dos referents mundials, malauradament per a ells el segon. Ansu Fati, un auriga caigut per una inoportuna lesió mal curada, es rescabala i consola amb més de 13 milions anuals. Ara entra en aquesta dinàmica esbojarrada però inevitable el noi de 17 anys el gran Lamine. Diners, honors i atencions li comencen a arribar, entomar-los deurà ser molt difícil en la seva situació. Que tingui sort. Aquests nous gladiadors i aurigues d’antany són ara els futbolistes, tennistes, golfistes, els encistelladors de l’NBA i l’Eurolliga, on malauradament els del nostre Barça aquest any no troben el forat o no ho lluiten prou, i un llarg etcètera. No tots els que suren dalt de tot quan els arriba l’inevitable declinar esportiu poden superar-ho. Pel camí molts i molts més s’han quedat intentant-ho. Malgrat que sembli un camí de roses, no ho és tant. Els culers que tenim una certa edat recordem el prometedor fitxatge pel Barça del golejador aragonès Miguel Ángel Bustillo, que el 1969 va veure trencada la seva incipient carrera per una brutal entrada del madridista De Felipe després que anotés dos gols al Bernabéu en els primers minuts del primer partit de Lliga i l’àrbitre, el recentment traspassat Ortiz de Mendíbil, apliqués el “sigan sigan” habitual. No va jugar en tota la temporada. El doctor Cabot, operador habitual de l’època, va indicar que la primera sensació a l’operar va ser de catàstrofe. En les dues temporades següents només va poder jugar un partit en cadascuna, retirant-se prematurament. Com en les èpoques dels gladiadors, on les lluites eren a mort, o dels aurigues, amb curses de cavalls perillosíssimes, la seva trajectòria esportiva es va acabar. En aquesta vida, a més de ser bo i hàbil en lo teu, s’ha de tenir sort en les trompades, que ben segur també ens acompanyaran. I si més no intentar deixar com Eutiques un bon record. Els records d’aquest entrada a Bustillo i de totes les peripècies històriques del nostre Barça es podran tornar a reviure esplèndidament al museu del nou recinte. Un dels millors del món esportiu i sempre dels primers de Catalunya, amb més d’un milió de visites, la qual cosa també ha de servir perquè augmentin les ganes d’apropar-se a d’altres museus, tots ells dipositaris de valuosos elements del passat, abans propietat exclusiva per ser gaudits per una minoria de poderosos i que gràcies a ells avui podem compartir entre tots.

Els nous gladiadors i aurigues d'antany són ara els futbolistes, tennistes, golfistes, els encistelladors de l'NBA i l'Eurolliga

‘Tempus fugit’