Si hi ha un animal que fa anar de corcoll la societat catalana del segle XXI és el senglar

Hispània, la denominació que va precedir la que actualment té el país veí, prové etimològicament del llatí i significa terra de conills, ja que pel que sembla els romans que arribaven a la península van veure-hi una profusió d’aquests mamífers. Els que no ens sentim copartícips de la idea política que representa Espanya ens podem agafar també a l’absència de conills en la nostra geografia. De fet, crec que som més país de gossos domèstics o de ratpenats nocturns abans que no de lepòrids. Tot i que tenint en compte que el militar no seria l’ofici intel·lectualment més potent, potser els exèrcits de Roma van confondre llebre per conill. Però si hi ha un animal que fa anar de corcoll la societat catalana del segle XXI és el senglar. Fa pocs dies vaig llegir que estaven fent proves per esterilitzar-ne exemplars, que pel que sembla conformen una demografia inabastable, ves a saber a causa de quina reintroducció. N’hi ha a les muntanyes però cada vegada més a barris residencials i fins i tot al centre d’algunes ciutats, Barcelona inclosa. Cada dia al vespre baixo de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. Fa dues setmanes un senglar em va passar per davant dels morros entre els restaurants de Rama i la Barricona. Va intentar entrar a un camp i com que estava tancat va fer marxa enrere i em va tornar a passar pel davant. Sort que havia frenat del tot. Més fortuna tindríem encara si tots aquests demòcrates que fa dècades que s’omplen la boca d’amor pels animals i per la seguretat viària tinguessin l’habilitat de quadrar les seves migrades neurones i comencessin a construir passos naturals per a la fauna a les carreteres amb més incidència d’animals sobre l’asfalt. Perquè no seria la primera vegada que hi ha un accident mortal humà al Ripollès a causa (que no per culpa) d’un senglar. I l’enèsim on el mal menor és un vehicle, i sempre el més mal parat el senglar o família de senglars. Clar que en un món on els humans som tan teòricament superiors a la resta d’espècies, ja que no ens cal contemplar res més enllà dels nostres interessos egoistes, encara que alguns caiguin en contradicció amb tot allò que realment repercutís en el bé general de tots els animals i el planeta. I així anem tots plegats, de cap al pedregar.

Si hi ha un animal que fa anar de corcoll la societat catalana del segle XXI és el senglar

Terra de senglars