Toluges
A prop de la seu dels advocats, en ple Eixample barceloní, vaig trobar un vell amic que feia anys que no veia. Era migdia i la cruïlla del carrer Mallorca amb Pau Claris bullia de trànsit i tràfec, en un dia quan la tardor encara era tota dolça: “Home! Quin goig trobar-te, costa coincidir amb gent tan amiga històricament. Per cert, et vull agrair que llegint un article teu a EL 9 NOU, el divendres 15 d’octubre de 2021, vaig al·lucinar amb el nom de Toluges. Amb tants i tants llibres llegits d’història de Catalunya, aquest indret geogràfic encara era inexistent al meu magí.” L’article l’encapçalava un títol: “Toluges infantà el primer parlament”, i il·lustrant la magnífica foto de la redacció del bisetmanari, era la de Pau Casals donant la mà a l’emocionat secretari general de l’ONU. A peu de fotografia la redacció hi va posar: “Pau Casals recordà en el seu discurs a l’ONU que va ser en aquelles verdes prades de Toluges on comtes, bisbes i pagesos, guiats per l’abat i bisbe Oliba, van acordar les mesures per pacificar el nou país que s’anava fent.”
Benvolgut amic, m’ha agradat saber del teu desencert en el reconeixement del lloc de Toluges. A mi em va passar el mateix l’any 2021, quan feia exactament 50 anys de l’emotiu discurs a l’ONU, i de sobte, com un ventall obert de cop o un exorcisme inesperat, vaig sentir el nom de l’indret de Toluges, la història va canviar de cop! Deia Pau Casals: “Soc català, Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que el parlament d’Anglaterra. I fou el país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps, segle onzè, van reunir-se a Toluges per parlar de pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra…” ‘Peace, Peace, Peace’ és la melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat.” Era el moment que els comtats catalans prenien la iniciativa, ara que l’imperi franc cada dia s’oblidava més del territori i de defensar-lo de les imparables invasions del sud de la península Ibèrica.
Recercant en mapes antics i en escrits d’aquell temps, l’indret de Toluges ha estat molt minvat, tot i guiar els primers passos d’una naixent Catalunya, basada en pactes, confederacions i parlamentarisme i quan la major part dels comtats de Catalunya Vella ja eren incipients petits estats. Tot i la deixadesa de l’imperi franc i les misèries humanes d’alguns senyors feudals que perjudicaven els béns eclesiàstics i sotmetien amb molta violència els pagesos, homes lliures que cultivaven amb dedicació la terra. Per sort, la valentia de l’abat i bisbe Oliba va prendre la iniciativa.
El gran Oliba, abat del monestir de Ripoll, de Cuixà, fundador de Montserrat i bisbe de Vic, que havia renunciat als seus drets dinàstics del Berguedà i el Ripollès, tot i ser germà dels comtes Bernat Tallaferro de Besalú i Guifré II de la Cerdanya, liderà amb autoritat i amb el seu tarannà conciliador i diplomàtic el moviment de Pau i Treva de Déu, per evitar els robatoris, violència i els desnonaments injustificats. A la trobada de Toluges es començaren a forjar les bases d’un nou ordre consensuat, i els pactes i el parlamentarisme de la nova Catalunya.
Molt honorables president de la Generalitat de Catalunya, president del Parlament de Catalunya, aquesta iniciativa reivindicativa i commemorativa de la persona i lideratge de l’abat i bisbe Oliba no hauria de fer-se en locals tancats i sense gaire participació. Els proposo que quan l’hivern rigorós hagi passat i les boires de la Plana de Vic siguin més benignes, s’organitzi una gran cantada amb milers de nois i noies de Catalunya sota el campanar romànic del bisbe Oliba, el campanar de la catedral de Vic, que aviat farà mil anys. Aquesta cantada-concert seria el gran i perenne record i agraïment a l’abat i bisbe Oliba, en un acte molt pedagògic, polític i un homenatge obert a tothom.