Toni Tanyà, un relleu injust
El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, ho té complicat. Va arribar a la presidència de manera accidental, concretament l’any 2018, quan Andreu Subies va deixar inacabat un projecte engrescador per incorporar-se a la candidatura de Luis Rubiales a la presidència de la RFEF. Quan passa això, la feina del nou president es complica, perquè té dues opcions: la de continuar sense canviar res o la de fer canvis per modificar la línia de treball, en aquest cas el de la FCF.
La primera opció no és gens complicada. A més, ja tens la directiva de l’anterior president i, per tant, encara és més fàcil en disposar de persones preparades i engrescades. La segona opció té més risc, i sobretot quan el treball del president anterior té el vistiplau de la majoria de clubs. Però Soteras va voler el canvi i el fa malament; no va ser capaç de fer entendre el seu projecte als companys de junta i, d’aquesta manera, els ha hagut de fer fora, no de la directiva perquè no pot però sí de la feina que els va encarregar Andreu Subies.
Ara li ha tocat al delegat d’Osona, Toni Tanyà, una persona que té el reconeixement de la majoria dels clubs de la comarca. El president diu que li ha perdut la confiança, però el problema és que Soteras no té la confiança de ningú, i sobretot no té la confiança dels clubs, perquè tampoc no ha sabut gestionar la FCF amb la Covid-19.
Després de reconèixer que no té confiança en ningú, Soteras hauria d’anar plegant els bàrtuls i deixar la FCF a mans de persones competents.