A la meva joventut, el cicle nadalenc començava amb les fires i mercats nadalencs a mitjans de desembre i durava fins al 2 de febrer, la Candelera

Com era abans la tornaboda? El diccionari diu que és una celebració familiar que allarga l’esdeveniment. La paraula ja la trobem documentada l’any 1858 i potser abans, quan en anuncis impresos d’algunes viles i ciutats que acabaven la festa major amb un bon ball o sarau, la tornaboda tancava i fins l’any que ve, si Déu vol! Encara avui el nom de tornaboda es conserva en molts programes de festa major anomenant així els darrers actes i gresques populars. A la meva joventut, regits per un calendari del cicle nadalenc estrictament catòlic romà, diferent a d’altres confessions cristianes que van amb un altre calendari, tot començava amb les fires i mercats nadalencs de mitjans de desembre, fins arribar el dia 24 a les 12 de la nit, quan realment era Nadal. Un cicle que durava fins a la Candelera, el dia 2 de febrer. Una llarga tornaboda, en podríem dir ara! I que també en formava part el muntatge de pessebres més o menys artístics en cases particulars, que després eren visitats assíduament per veïns, gent del barri i grups organitzats, quan el pessebre era gran i construït en escenes que en dèiem diorames. Un any vaig voler imitar aquest tipus de muntatges i amb molta tolerància materna que suportava pols, noses i runes dins de casa. Vaig començar a construir a sobre d’uns sacs d’espart unes grans muntanyes de guix que un cop assecat s’havien de pintar de color gris, verd i blanc els cims més nevats de les muntanyes. Finalment el fons es tapava tot amb un paper també pintat d’un cel blau fosc però ben estrellat, i una lluna plena que fes goig. Un cop totes les figures eren al seu lloc s’esperava el moment vora la mitjanit del dia 24, abans d’anar a la missa del Gall, posant amb devoció el nen Jesús a la cova i encendre els llums elèctrics esperant que funcionessin correctament, sobretot el de la cova i la bombeta vermella que feia de foc i així els pastors poguessin coure les sopes i llescar el pa. Era tot un ritual! En tornar de missa ja havia cagat el tió i quina gran emoció i alegria: coca, neules, torrons, cava i per als nens unes bosses de pinyons. Ara amb tants brindis, sopars, regals anticipats i l’ambient festiu de carres i places i de compres a dojo fem la tornaboda abans de la boda. Sigui com sigui, les festes del cicle de Nadal són les més ben posades de l’any i és tota una societat canviant que va adaptant la manera de celebrar-ho, segons els paràmetres vigents i en cada moment històric. De Nadal en podríem dir la Festa de la Llum. Quantes civilitzacions han hagut de passar sense gaires certeses científiques i carregades de mites i terrors, pensant que aquell sol de finals de tardor que s’anava apagant tornaria a revifar per assegurar la vida animal i humana i proveint dels aliments necessaris per a la supervivència. Les pregàries nocturnes dels sacerdots egipcis demanant al sol que volgués sortir i no se’n descuidés per sempre més feien tremolar la terra. Els nostres cants de la Sibil·la que encara es canta en algunes esglésies per Nadal i avisant de la fi del món són les reminiscències d’aquelles cultures que vetllaven tota la nit esperant el sol fins que els romans, que tot ho celebraven oficialment, van instituir la festa del sol invicte. Sí! A una part de la terra a finals de la tardor, i per no caure en el pànic de la foscor com els antics, ho il·luminem tot. Ens agrada i així ajudar a superar la tristor fins que torni a arribar un nou dia. Per això defenso que fem la tornaboda abans de Nadal, amb models cada vegada més sostenibles socialment, culturals, econòmics i més ecològics. I és important no oblidar els records i emocions d’altres Nadal viscuts amb molta il·lusió. El poble d’Israel feia segles que esperava un Messies rei i tot poderós que defensaria el seu poble, però no va anar així, nasqué un nen pobre en un humil pessebre. Les primeres comunitats seguidores d’aquest esperat Messies que convivien dins de l’imperi romà decidiren fixar el seu naixement fusionant la nova fe amb celebracions romanes antigues. D’aquí ve la nostra tradició nadalenca. Arrels boscoses de civilitzacions del nord, l’oficialitat de les festes de l’imperi romà i el cristianisme fusionant amb les antigues tradicions. Per cert, a partir del dia de Nadal que va amb el calendari solar comença un cicle de celebracions regides pel variable calendari lunar. Aquest any de 2025, la Lluna ens farà celebrar la Pasqua molt alta i amb totes les tradicions i festivitats que l’acompanyen: el 27 de febrer, Dijous Gras; el 28 de febrer i 1 i 2 de març, Carnestoltes: el 5 de març, dimecres de Cendra i comença la Quaresma; el 13 d’abril, diumenge de Rams; del 14 al 19 d’abril, Setmana Santa; el diumenge 20 d’abril, Pasqua de Resurrecció, i el dilluns 21, de Pasqua Florida; l’1 de juny, l’Ascensió; el 8 de juny, Pasqua de Pentecostes, i el 9, dilluns de Pasqua Granada. Un calendari lunar alt i que en la seva variabilitat condiciona tot el món de cultura cristiana, creient o no.

A la meva joventut, el cicle nadalenc començava amb les fires i mercats nadalencs a mitjans de desembre i durava fins al 2 de febrer, la Candelera

Tornaboda nadalenca