Tornen a casa per Nadal
Un dels anuncis més repetits i més esperats a la televisió, a l’època nadalenca, és aquell que, a través d’una història d’algú que ha estat a fora durant molt temps, torna a casa per celebrar amb la seva família el Nadal… això sí portant una marca d’un determinat tipus de torró, que en definitiva és el motiu per fer l’anunci. És tan popular aquesta marca i ha calat tant dins el nostre inconscient que a la que sentim les primeres notes ja sabem que és aquest anunci i fa que ens el tornem a mirar cada cop que surt, tot cantant internament allò de “Torna, a casa torna…”. Hi ha qui ha gosat batejar la història com “un retorn del fill o de la filla pròdiga” pel simple fet que torna a casa, malgrat desconèixer que la prodigalitat no és tornar a casa sinó actuar de manera irresponsable posant en perill el propi patrimoni de manera que, no només, hom es quedi sense res sinó que pot arribar a perjudicar terceres persones que hi podrien tenir algun dret. El fill pròdig és el que té aquesta conducta, no el que torna a casa; el que passa és que molts estem condicionats per la paràbola del fill pròdig del Nou Testament en què, a més de perdre tot el que ha rebut en herència, acaba tornant a casa del pare penedit i humiliat.
Agafant, però, la idea que per Nadal és una bona data perquè algú que era fora torni a casa, podria ser un bon moment per destacar que, enguany, després de 34 anys de no fer-se, per Nadal es tornaran a representar al Teatre Eliseu de Roda de Ter els Pastorets L’encís del pessebre. Aquests Pastorets, originals i en vers, escrits per Jaume Salés i Sanjaume, el meu pare, i musicats per Xavier Baurier i Foret, es van estrenar el dia de Nadal de 1979. La novetat en relació amb la resta de Pastorets que aleshores hi havia són vàries: hi ha un flash-back entre l’època actual i el moment en què passa la història dels Pastorets, és a dir, prop del moment del naixement del nen Jesús; són uns Pastorets amb força balls i cançons amb la música interpretada en directe; no hi tenen paper ni Sant Josep ni la Verge Maria; la part maligna, infernal, hi té un pes molt important, amb un sergent que suma la seva comicitat a l’habitual dels dos pastors que hi ha a tots els Pastorets en un infern militaritzat però que és xauxa… i no segueixo per por de caure en la temptació de fer un espòiler.
El retorn d’aquests Pastorets ha estat perseguit, sense èxit, en diferents ocasions des del llunyà 1988, any en què se’n va fer l’última representació. Tot i això, el seu record ha quedat latent a bona part de la societat rodenca i se n’han fet homenatges cada cop que el calendari oferia una oportunitat per fer-ho. Ara sembla que s’han alineat els astres i, com va passar en el moment en què van néixer, aquests Pastorets han tornat a despertar un interès col·lectiu i transversal que ha fet possible fer realitat el seu retorn. No només hi ha hagut prou gent per fer d’actors o d’actrius o per cantar les cançons o ballar les danses, sinó que també n’hi ha hagut per fer els vestits, els decorats, els efectes lumínics, la gestió de les xarxes socials i tot el que ha convingut. Cal destacar també que, des del primer minut, l’Ajuntament de Roda ha ajudat en tot moment que pogués ser una realitat, amb un consens de govern i oposició que només es dona en els autèntics afers de poble.
Fa tant de temps, però, que no es feien i han estat tantes les persones que hi participaven i que ja no hi són, que aquesta nova posada en escena s’ha d’entendre també com un homenatge a totes elles. Avui falta exactament un mes per ser Nadal, un mes per tornar-los a veure, un mes perquè aquests Pastorets, com aquella persona de l’anunci dels torrons, tornin a casa per Nadal.