Si volem liderar amb sentit i sostenibilitat, hem d’aprendre a gestionar aquest equilibri entre la velocitat i la pausa. Una pausa evita conflictes; pensar amb calma evita errors

Cada cop que parlo amb directius, el mateix tema torna a aparèixer: vivim en un món en què si les respostes no són immediates ja són obsoletes. Ens movem en un entorn que confon velocitat amb eficiència. Però, a aquesta velocitat, on anem realment? Quan va ser l’última vegada que vas parar per preguntar-te si estaves avançant o només corrent? El problema és que la mateixa velocitat ens genera una adrenalina que ens fa addictes. Ens enganxa a anar de pressa, a actuar sense reflexionar, a no parar. Però el lideratge, de debò, no es construeix en aquest estat de constant hiperactivitat. Només quan aconseguim abaixar el ritme, reduïm l’ansietat, recuperem la claredat mental i llavors… és quan som capaços de pensar amb seny. Un article de Harvard Deusto destaca que la pràctica de l’escolta activa permet a les organitzacions definir una estratègia de lideratge alineada amb el negoci, assegurant les capacitats adequades per al present i el futur. Això implica que els líders que es prenen el temps per escoltar i comprendre les necessitats del seu equip poden millorar significativament el rendiment col·lectiu. Quant costa no fer aquesta pausa per escoltar? I aquí és on el repte creix. No es tracta només de com estem nosaltres, sinó també de com està el sistema que ens envolta: els nostres companys, els nostres equips, els nostres treballadors. Gestionar persones és gestionar emocions, i això no es pot fer si no generem l’espai i la serenor necessaris. Quan va ser l’última vegada que vas parar per escoltar de debò el teu equip? Parar i pensar. Pensar i parar. A vegades, una resposta ha de trigar més perquè, abans, cal aturar-se. Com a líders, aquesta pausa no només és necessària, sinó que també és un acte de responsabilitat. Perquè liderar no és només marcar direccions o prendre decisions ràpides; és escoltar, entendre què necessita cada persona, cada situació. I això demana temps i presència. Aquest enfocament no és només per a les empreses, sinó també per a les persones que les formem. Si volem liderar amb sentit i sostenibilitat, hem d’aprendre a gestionar aquest equilibri entre la velocitat i la pausa. Una pausa evita conflictes; pensar amb calma evita errors. Conclusió: Si haguessis de triar entre la velocitat i una decisió millor, quina escolliries?Si has arribat fins aquí, segurament has escollit una decisió millor. Et deixo amb una pregunta: Què faràs demà per prendre la millor decisió? I si això implica abaixar la velocitat?

Si volem liderar amb sentit i sostenibilitat, hem d’aprendre a gestionar aquest equilibri entre la velocitat i la pausa. Una pausa evita conflictes; pensar amb calma evita errors

Tot a la velocitat?