La maternitat es porta molt millor quan entens que ens necessiten, que som el seu exemple i que a tots ens cansa no dormir a les nits però sé que algun dia ho trobarem a faltar

Si alguna cosa m’ha ensenyat la maternitat és que no ho podem controlar tot. M’havien dit moltes vegades que un fill canviaria la meva vida, la nostra, i que ara deixaria de viure la meva vida per dedicar-li a ell o a ella. Que deixes de ser tu, en part. I sí, potser és veritat però, per a mi, el gran canvi és el que he fet jo per dins. He canviat i m’he adonat de coses que abans veia davant dels meus ulls i ni tan sols hi reaccionava. He crescut. He vist el perill molt més a prop que abans. Ser mare et fa patir molt, molt més que abans. Et fa fer preguntes. Et qüestiones en tot moment si allò que estàs fent és el correcte. Et compares amb altres mares. Et preguntes per què no vas ser mare molt abans i què feies amb el temps lliure que tenies. Ara entens molt més la teva mare i et veus una vegada i una altra preguntant-te com podia ser que abans no t’adonessis de tot això. De cop, em sento com si hagués crescut deu anys més. Veig la cruesa de les persones, veig la intolerància, l’egoisme i miro de ser el millor exemple per ella. Perquè ara, més que mai, m’adono que soc el seu mirall. I que n’és de bonic. I que n’és de cansat veure que el món, la vida i la societat no està preparada per a les famílies. Per conciliar. Per no sentir-nos culpables, per no dedicar tantes hores a la feina com a vegades ens agradaria, per no sentir-nos jutjades per cada petita decisió que prenem i per sentir que voldríem ser molt més a casa. Voldríem més ajudes, més suport i menys prejudicis. Ningú ens ha ensenyat a criar i, molt menys, a educar. Tenim la percepció que per créixer feliços ho hem de fer a base d’ordres i sense pensar en els nens. Sense posar-nos al seu lloc, sense respectar els seus temps i cridant més del que tocaria. Perquè sí, tots els ma/pares cridem i qui digui que no és que passa poc temps amb els seus fills. Però la maternitat i la criança es gestiona molt millor quan ens mirem amb els seus ulls. Vivim una vida tan ràpida que no gaudim de res. Juguem amb ells però estem més pendents de la reunió de feina que tenim demà o d’aquell whatsapp que encara no hem contestat. I no, no pot ser. Què faig en moments esgotadors de criança? Fer-me preguntes. Pots provar de fer-ho tu també. T’agradaria que et cridessin? T’agradaria que sempre et diguessin que no? T’agradaria que mai tinguessin en compte la teva opinió? Si volem nens feliços, el que primer hem de fer és respectar-los, donar-los el seu espai i fer que se sentin estimats i acompanyats. Posar límits? I tant que sí, però sense passar-nos al bàndol de la rigidesa extrema. La maternitat es porta molt millor quan entens que ens necessiten, que som el seu exemple i que a tots ens cansa no dormir a les nits però sé que algun dia ho trobarem a faltar. Algun dia tot això s’acabarà, ells es faran grans i nosaltres ho enyorarem. Ser una mare o un pare present en l’educació dels nostres fills no vol dir que ens haguem de dedicar exclusivament a ells i deixem de cuidar-nos. Més ben dit, és tot el contrari. És impossible que puguem connectar amb ells si, com a persones, no ens sentim bé. Si no ens donem el nostre espai, si no ens cuidem ni busquem petites estones per desconnectar del Mic, El Pot Petit i El lleó vergonyós. Fixem-nos-hi. Cada vegada que plorem, cridem o perdem la paciència hem de buscar què hi ha darrere d’això. Sempre hi ha un motiu. O no us ha passat que el dia que us heu discutit amb la parella o a la feina heu tingut un problema, arribeu a casa amb un esgotament mental inaudit i acabeu perdent la paciència molt més ràpid que quan estem en mode zen? Precisament per això és tan important cuidar-nos, fluir i no voler arribar a tot. És impossible pretendre complir amb les obligacions del dia a dia i amb tot allò que creiem que hem de fer. Cuidar-se a un mateix també és això. Aplicable a la vida, a la maternitat o al que sigui.

La maternitat es porta molt millor quan entens que ens necessiten, que som el seu exemple i que a tots ens cansa no dormir a les nits però sé que algun dia ho trobarem a faltar

Tot el que m’has ensenyat