De petites empreses familiars que gestionaven granges i mataven porcs com a negoci de subsistència, hem passat, en pocs anys, a granges integrades i macroescorxadors que han anat comprant i fusionant les empreses històriques d'Osona

Les festes de Nadal acostumen a ser sinònim de fartaneres, celebracions, regals i Pastorets. Aquest any ha tocat anar a veure els de Vic, que enguany han celebrat el 15è aniversari. Amb música en directe, escenografia nova i amb alguns canvis de guió per adaptar-se als nous temps, han tornat a representar el clàssic de Folch i Torres amb en Lluquet i en Rovelló com a personatges principals. Són dos pastors, de cor senzill, que en passen de tots colors per escapolir-se de les temptacions del dimoni i salvar el naixement de l’infant Jesús. Això que té tant d’angelical com el querubí que sobrevola l’escenari anunciant la bona nova, també té la seva part fosca. Resulta que en Rovelló sucumbeix a la temptació d’un crostó de pa amb pernil aliè o a unes presumptes monedes d’or enterrades sota terra. Si això li passa a un pastoret de galtes vermelles i ànima bondadosa, què no ha de passar entre els humans més terrenals d’aquesta època que estem vivint? I és que com diu el refrany… tothom té un preu. Pensava això mentre aquests dies llegim incrèduls les intencions de Donald Trump de quedar-se amb Groenlàndia i tot el que comporta: la seva posició geoestratègica, els seus minerals i les seves terres rares. Després d’entrar a Veneçuela sense demanar permís, fer-se amb el control polític i endur-se el seu president per jutjar-lo per delictes de terrorisme i de narcotràfic, les aspiracions de Trump no tenen aturador. El president nord-americà ha començat a parlar de comprar Groenlàndia per “seguretat nacional i protegir el país de les flotes russes i xineses que naveguen per aquella zona”. L’illa més gran del món, amb pocs habitants més que la ciutat de Vic, és una regió autònoma de Dinamarca, un país a qui tenen més lluny que a la ciutat de Nova York, però de qui depenen econòmicament. Què passaria si Donald Trump posés un xec en blanc a sobre la taula als i les groenlandeses que els permetés desvincular-se de Dinamarca, un país que els va colonitzar fa anys i de no gaires bones maneres? Quant val un país? Quants diners calen per comprar la voluntat i la sobirania d’un poble? És obvi que hem començat el 2026 amb un nou ordre mundial. Les sobiranies nacionals sembla que estan més devaluades que mai i que les potències mundials estan jugant les seves cartes per no perdre pistonada en la lluita pel control i el poder. Però això es resol a cops de talonari? Si posem la lupa a Osona, podríem dir que sí. Òbviament aquí no tenim terres rares, ni minerals i no estem al mig de la lluita entre les principals potències, per sort, però els diners sí que han modificat el panorama del primer sector econòmic de la comarca, l’agroalimentari. De petites empreses familiars que gestionaven granges i mataven porcs com a negoci de subsistència, hem passat, en pocs anys, a granges integrades i macroescorxadors que han anat comprant i fusionant les empreses històriques de la comarca. Tothom té un preu i els empresaris del sector de la comarca, també. Actualment es fa difícil pensar que aquesta situació de centralització ens portarà a una millora del sector agroalimentari, de les seves condicions i de l’economia osonenca, però el que està clar és que com en Rovelló amb el crostó de pa o els groenlandesos amb l’amenaça de Trump, tothom té un preu i en èpoques de crisi i de falta de referents encara més.

De petites empreses familiars que gestionaven granges i mataven porcs com a negoci de subsistència, hem passat, en pocs anys, a granges integrades i macroescorxadors que han anat comprant i fusionant les empreses històriques d'Osona

Tothom té un preu… o no?