Home blanc, d'uns 60 anys, amb un gos gros i esverat. Deixa anar el gos deslligat i es posa el net a la falda, de no més de 2 anys, perquè agafi el volant. Una gràcia desafortunada

Ja tenim Twitter, o el que ara se’n diu X, ben hiperventilat amb la filtració d’una llista de detinguts un dissabte a la nit qualsevol a la ciutat de Barcelona. Resulta que alguns mitjans l’han publicada després que agents o caporals amb poca traça se la deixessin fàcilment visible o consultable en algun lloc. Doncs bé, resulta que els noms que hi surten –almenys han tingut la decència de ratllar-ne els cognoms– són gairebé tots d’origen marroquí o sud-americà. Esclar, ha faltat temps per omplir el llençol de la xarxa social de comentaris crítics del tipus: “Amb les ajudes que els donem”, “deportacions massives ja” o, simplement, deixant anar la ira que la calor d’aquests dies provoca en la majoria dels mortals. Aquests temes els tenim molt mal resolts, perquè sovint els que són considerats de fora segurament han nascut aquí i, per tant, són tan catalans com els Jordis, les Montserrats o els Nils… I si resulta que tots els que eren en aquesta llista han nascut aquí, però no tenen feina o oportunitats laborals perquè l’ascensor social no funciona i no han accedit a estudis superiors o no tenen referents que els permetin sortir de l’entorn marginal en el qual han crescut? I si els altercats, furts o robatoris són l’única via d’ingressos que tenen a causa de situacions socials mal gestionades? I amb això no estic justificant res, i si han d’anar a la presó o s’han de fer deportacions, si es compleixen les condicions, doncs endavant. El que vull dir, però, és que sovint ens enfilem quan veiem noms i colors de pell determinats, però en canvi som permissius en altres situacions. Ara us vull explicar un cas personal que no ha acabat en cap llista de detinguts tot i que potser li pertocaria. No en sé el nom, però sí el cotxe i la matrícula. Home blanc, d’uns 60 anys aproximadament, conductor d’un Toyota blau i propietari d’un gos gros i esverat. Un diumenge a la tarda devia decidir que el millor que podia fer era carregar la bèstia al seu cotxe, agafar el net de no més de dos anys i enfilar-se a una pista asfaltada i relativament concorreguda per ciclistes i vianants que uneix dos nuclis d’un municipi del Ripollès. En un moment determinat deixa anar aquell animal del cotxe, òbviament deslligat, i es posa a la falda el net perquè agafi el volant i condueixi. Una gràcia totalment desafortunada, crec jo, quan has de controlar, al mateix temps, infant i gos deslligat. El gos totalment esverat i desbocat va sortir com un coet del cotxe i es va posar a córrer molts metres per davant del cotxe, amb la mala sort que ens el vam trobar de cara quan tornàvem caminant. Amb una actitud desafiant, ens va bordar i saltar a sobre. Ens en vam escapar com vam poder, mirant si venia algun propietari penedit. Aquest va aparèixer al cap d’uns segons eterns amb el cotxe avançant a pas de tortuga, perquè recordeu que el conductor era el net. A crits li vaig demanar que agafés la bèstia, que en aquells moments saltava a sobre de la meva filla, ell no va sortir del cotxe i des d’allà cridava a l’animal, que no li feia ni punyetero cas i continuava perseguint-nos. Quan finalment va veure que el gos passava d’ell i quasi ens estava fent entrar en un atac de pànic, va treure’s l’infant de la falda i va sortir del cotxe. Li va costar, però va aconseguir agafar l’animal i ens va dir que el seu gos no havia fet mai això. Perdoneu-me que ho posi en dubte… La història s’acaba aquí. No hi va haver ferits i els nostres camins per sort es van tornar a separar, però us asseguro que jo el fotria a la llista de detinguts de la Guàrdia Urbana per portar el gos deslligat i sense vigilar (recordeu que ell conduïa amb el net a la falda i anava força metres enrere respecte del gos), per conducció temerària, per posar en risc el seu net i per fotre’ns enlaire una tarda de diumenge, la primera abans de vacances, que segons els estudis és la més feliç per a la majoria de treballadors. Ah, i per cert, m’hi jugaria un pèsol que aquest senyor es deia Pere o Joan.

Home blanc, d'uns 60 anys, amb un gos gros i esverat. Deixa anar el gos deslligat i es posa el net a la falda, de no més de 2 anys, perquè agafi el volant. Una gràcia desafortunada

Tots a la presó?